Mor Arcelin, l'home que va fer treure «el negre de Banyoles» del Darder
El metge haitià que vivia a Cambrils va provocar un gran enrenou d'àmbit internacional
Avui, al reformat Museu Darder (i rebatejat amb el nom de Centre d'Interpretació de l'Estany) gairebé no es fa cap esment a aquella polèmica figura dissecada, portada de l'Àfrica a principis del segle XX, que tanta publicitat negativa de Banyoles va donar a mig món. Curiosament, l'aspecte modern del museu es deu, en part, als diners que l'Estat va concedir a la ciutat arran del pacte per repatriar les restes del guerrer i, així, tancar un incident diplomàtic que s'estava fent incòmode per a totes les parts. Era l'any 2000.
Aprofitant els Jocs
Nou anys abans, just quan Banyoles es disposava a a ser la seu de les proves de rem dels Jocs del 1992, Arcelin, un metge haitià que més tard seria regidor del PSC a Cambrils, va començar una croada internacional perquè es retirés «el negre» abans de la competició. Mentre l'Ajuntament rebutjava l'acusació de racisme amb arguments museològics i es negava a retirar la figura de l'exposició, Arcelin rebia el premi Martin Luther King del Centre Interafricà d'Iniciatives Culturals, entitat que va crear una comissió per enterrar el guerrer a l'Àfrica. El COI –presidit aleshores per Joan Antoni Samaranch– també va demanar-ne la retirada i fins i tot el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, van mirar d'intercedir.
Un cop celebrats els Jocs, la polèmica va minvar, però tot d'una, i davant la perplexitat de bona part de la població banyolina, que consideraven «el negre» part del patrimoni local, el govern estatal va començar a rebre pressions internacionals: el govern del Senegal i l'Organització d'Unitat Africana van reclamar el cos i el secretari general de l'ONU va qualificar l'exhibició del guerrer de «repugnant». Convertit ja en un afer diplomàtic, el 1997 l'Ajuntament finalment va accedir a retirar el guerrer. Tres anys després, se signava el conveni pel trasllat, que es va fer efectiu l'octubre del 2000.
A Botswana van rebre les restes amb una cerimònia d'Estat i a Cambrils, tots els regidors de l'Ajuntament i diverses entitats van retre un homenatge a Arcelin.