La filosofia dels pares i professors de l'escola Mercantil, coneguda popularment com Cal Tatché, es manté viva. Han passat cent anys des de la creació del Club Esportiu Mercantil –una entitat que aposta per la formació esportiva i personal de nens i joves a través del futbol–, però “l'ideari no ha canviat: jugar i educar”, assegura el gerent, Xavi Cubino. L'entitat viu un bon moment. Amb gairebé tots els equips jugant en la màxima categoria, té a l'agenda diversos projectes que posarà en marxa en les pròximes temporades per acabar de consolidar el procés de professionalització del club en tots els àmbits. “S'ha fet un salt cap endavant i s'intenta que sigui de qualitat i de servei”, assenyala Cubino. Començaran la temporada 2014/2015 amb 515 jugadors i una quarantena d'equips.

L'any 1913, pares i professors es van posar d'acord per crear l'Sporting Club Mercantil i facilitar que els nens fessin esport. L'entitat, influïda pels èxits del Centre d'Esports Sabadell i del Futbol Club Barcelona, va adoptar els colors blaugrana dels culés i la samarreta arlequinada de l'equip de la ciutat. La popularitat del Mercantil va créixer a Sabadell i aviat va aplegar un nombrós grup de jugadors i seguidors que l'acompanyaven fins i tot a jugar fora de casa. Fins a l'any 1925 no es van inscriure a la Federació Catalana de Futbol. Durant la Guerra Civil, el club es va mantenir actiu. Va ser als anys cinquanta del segle passat quan el Mercantil va viure un punt d'inflexió important en la seva història. Malgrat que havia nascut per a la formació d'infants, el primer equip va anar assolint noves categories fins a aconseguir jugar la promoció de tercera a segona divisió de la lliga estatal, però sense arribar a fer realitat l'ascens. “Els responsables van fer un gir cap al futbol base i el treball amb nens, un objectiu que encara avui és viu”, comenta Cubino. En el món del futbol català, el Mercantil ocupa un lloc reconegut en l'àmbit de la formació de jugadors.

La història del club sabadellenc sempre havia estat lligada al barri de Gràcia –on han tingut set ubicacions com ara l'actual plaça del Treball– fins que fa tres anys es van haver de traslladar del camp del carrer Boccacio a les instal·lacions municipals situades als Merinals. “Vam ser pioners a Sabadell a col·locar la gespa artificial, però no va funcionar”, explica el gerent. El camp s'enfonsava i, després de fer estudis geològics i veure que no tenia solució, van decidir acceptar la proposta de l'Ajuntament de traslladar-se a la seu actual, que comparteix amb la Unión Deportiva La Marina. “La relació és bona”, assegura. Tot i ser dos clubs, s'ha aconseguit una bona simbiosi. N'és una prova el manteniment dels dos colors: “Els equips de petits mantenen la samarreta de la Marina i la resta, la del Mercantil.” El trasllat ha suposat una millora de les instal·lacions, ja que disposen de més espais de reunió i administracions, malgrat que, ateses les grans dimensions del club pel que fa a nombre de jugadors, requereixen altres espais esportius de la ciutat per als entrenaments. “A vegades ens trobem amb sis equips al camp”, assegura el president, Jordi Grané, un filòsof que fa nou anys que és al capdavant del club i que aposta clarament per la formació en valors en el món del futbol: “En el nostre escut hi ha un llibre i una pilota de futbol, una bona imatge de la filosofia del Mercantil.”

En l'entitat esportiva, hi col·laboren unes 105 persones. “En els tres darrers anys també hem fet un esforç per a la professionalització. Només un exemple: tots els entrenadors estan titulats i tenim un gerent”, explica Grané. Argumenta que seria molt difícil mantenir tota l'estructura i posar en marxa nous projectes si no estigués tot ben organitzat. De fet, el club, després de cent anys d'història, està immers en un procés de consolidació i d'expansió en diverses línies. Entre els projectes de la directiva, hi ha reforçar l'escola per ampliar l'estructura des de sota i potenciar el futbol femení. Fa uns deu anys que el club ja va apostar per les noies. El camí no ha estat fàcil, perquè, com explica el president, en el món del futbol encara s'han de trencar barreres i posar fi a tòpics que uneixen la pràctica d'aquest esport amb els homes. La junta també s'ha marcat com a fita crear un equip amateur competitiu format per jugadors del club. Grané ho deixa clar: “Dimensionem molt bé cap on volem anar. Intentem ser competitius sense perdre el cap.” En aquest sentit, el president assenyala que, malgrat la bona situació econòmica de l'entitat, que té en els recursos propis la principal font d'ingressos, han de ser realistes i adequar-se a la realitat, perquè “no es poden fer meravelles si vols mantenir el que tens”. Una proporció “petita” dels recursos del club prové de patrocinadors i institucions. De cara al futur, quan la situació econòmica ho permeti, l'entitat també aspira a aconseguir més publicitat i més patrocinadors.

El Mercantil també s'ha caracteritzat pel fet de ser un important bressol de bons futbolistes. Una quarantena de jugadors han arribat a primera o a segona divisió A, però, com assegura Grané, centenars han acabat en altres categories com ara segona B i tercera divisió o s'han convertit en entrenadors. De les files del Mercantil, han sortit, entre d'altres, Roger i Òscar Garcia, Nakor i Aaron Bueno, l'actual porter del Barça Jordi Masip i Eladio Silvestre, un conegut jugador de la dècada dels seixanta. Compaginar aquest vessant més competitiu del club amb el formatiu fa que els directius hagin de fer continus equilibris perquè tot funcioni. Tant Grané com Cubino asseguren que es tracta d'un equip exigent en tots els sentits, però també familiar i estimat. Pel president, la celebració del centenari de l'entitat, que s'ha fet al final d'aquesta temporada, va ser una mostra de com els antics jugadors se senten molt a prop del Mercantil i, fins i tot, “a casa seva”. Cubino confessa que hi ha un “cert orgull” de ser del Mercantil, que no s'ha de confondre amb prepotència. De fet, la formació en valors ha estat un dels fils conductors de la història del Mercantil. Cubino, que també va ser jugador del club, explica que quan arriben als camps de futbol se senten comentaris com ara “Avui no hi haurà problemes”. Per aconseguir aquests resultats, es treballa tant amb els jugadors com amb les seves famílies. Es fa una reunió a principi de temporada amb els pares i, recentment, s'han habilitat horaris de tutories amb entrenadors i coordinadors perquè es puguin tractar els temes que poden generar conflicte. “Volem ser un club social, tot i que som conscients que, amb les dimensions que té el club, de vegades aquest vessant es pot perdre”, diu Grané.

El Mercantil sembla que no oblida els seus orígens escolars, ja que a partir de la temporada que ve oferiran classes de repàs gratuïtes als seus jugadors perquè vagin bé a dins i a fora del camp. “Un possible càstig sense jugar si suspens no ha de ser la sortida. El que proposem és que el nen disfruti amb l'esport i que a la vegada millori els resultats acadèmics, ja que es tracta de dues qüestions que van lligades”, assegura Cubino.

Pel president, el que resumeix el que ha estat i vol continuar sent el Mercantil són els seus valors. Entre els que ha de tenir un jugador de l'equip creat a Sabadell ara fa cents anys, en destaca la disciplina, la feina, l'esforç, la convivència i el respecte. En aquest temps, han sumat victòries i derrotes, però el que té clar el gerent és que “la manera d'aconseguir resultats no és exigir, sinó acompanyar en el camí”. La temporada que ve ho faran amb mig miler de nens.

CLUB ESPORTIU MERCANTIL

ANY DE FUNDACIÓ:

1913

POBLACIÓ:

Sabadell

NOMBRE DE JUGADORS:

515