El director, guionista i productor barceloní Ventura Pons és el nou premi Gaudí d'honor-Miquel Porter, segons va anunciar ahir l'Acadèmia del Cinema Català. A Pons, que rebrà el guardó en el decurs de la gala dels setens premis Gaudí, l'1 de febrer, se li reconeix “una vida dedicada al cinema des de tots els àmbits”, així com una “vocació incombustible” i una “passió pel setè art molt present en iniciatives com la recent reobertura dels Cinemes Texas”. “És un premi que m'ha donat molt bon rotllo –confessava ahir el cineasta a aquest diari–. Tots els premis són molt ben rebuts, però quan te'l donen els companys és realment bonic.”

Pons, que ahir s'autodefinia com un “corredor de fons que creu en els projectes”, va voler compartir el Gaudí d'honor amb “els guionistes, tècnics, actors i distribuïdors” que l'han acompanyat en els 25 films que el converteixen en el director més prolífic del cinema català. “Estem en uns moments difícils, però en aquest país, si t'ho proposes i saps fer les coses a poc a poc, te'n pots sortir”, afirmava convençut. Amb aquest premi, Ventura Pons accedeix al club il·lustre dels Gaudí d'honor, premi que ha recaigut en anys anteriors en Jaime Camino, Josep Maria Forn, Jordi Dauder, Pere Portabella, Montserrat Carulla i Julieta Serrano.

Després de dirigir més d'una vintena d'obres teatrals durant una dècada, Pons (Barcelona, 1945) va rodar la seva primera pel·lícula, Ocaña, retrat intermitent, l'any 1977. El 1985 va crear la productora Els Films de la Rambla, a través de la qual ha firmat títols com ara Què t'hi jugues, Mari Pili? (1990), El perquè de tot plegat (1994), Actrius (1996), Carícies (1997), Anita no perd el tren (2000) i Amor idiota (2004). Titllat sovint de “cineasta dels escriptors” per les seves adaptacions de Quim Monzó o Lluís Anton Baulenas, entre altres autors, Pons és un dels cineastes catalans amb més reconeixement internacional. “Sempre he tingut el cinema al cap”, admetia ahir. “Era un infant i ja somiava a fer pel·lícules...”