Hi ha una cançó infantil que comença amb els quatre elements del títol. L'he recordat en fullejar aquest llibre de Cruïlla que combina desplegables i finestres, senzills però efectius, per explicar als més petits el sentit de les funcions més desagradables del cos humà i de diversos animals. Les autores no és limiten a fer bromes escatològiques, van molt més enllà i donen una extensa lliçó de ciències naturals i de bons costums. A més inclouen dades curioses, com ara que el record mundial de defecació és un cagarro de gairebé vuit metres de llargada (el va fer una persona que menjava molta fibra i duia una setmana sense anar de ventre). També hi ha el rànquing dels animals que fan més pets: en primer lloc els tèrmits, en segon els camells i, terceres, les zebres. El humans vegetarians estan en el vuitè lloc i els no vegetarians en el novè i, en general, una persona fa una mitjana de catorze pets diaris. Pel que sembla, a l'antiga Roma els espies feien servir l'orina com a tinta invisible; es veia en escalfar el paper. Les granotes, per vomitar, el que fan és treure la panxa sencera fora del cos i buidar-la amb les potes del davant. Etcètera.

I així, de manera divertida i molt més rigorosa del que podria semblar a primer cop d'ull, Dodson ens explica la funció i com fer una anàlisi bàsica dels mocs, les femtes, l'orina, els vòmits, els pets, la saliva, la suor, com es tanca una ferida...