Retrocedeix l'ús social del català
El VIII informe sobre la situació de la llengua constata que augmenta la “pressió jurídica” contra el català a l'escola
Les entitats denuncien casos en què s'imparteix classe en castellà a Catalunya “contravenint la legislació vigent”
L'ús social del català ha caigut el 2014 respecte de l'any anterior, i ha augmentat la “pressió jurídica” contra la llengua, segons conclou el VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana. La bona notícia és que els recents canvis polítics a les Illes Balears i el País Valencià fan augurar temps millors en el “lent camí cap a la normalització” en el conjunt del domini lingüístic.
El principal responsable de l'estudi, Miquel Àngel Pradilla (director de la Xarxa CRUSCAT de l'IEC), ha destacat que es constata una involució de l'ús habitual del català juntament amb “l'augment de la pressió jurídica contra el català”. Segons Pradilla, es tracta de “dos processos que sense cap lloc a dubtes estan relacionats”.
El retrocés de l'ús com a llengua habitual a Catalunya es xifra en el 0,5% l'últim any, un descens més sostingut que entre el 2003 i el 2008, quan es va situar en el 4,3%.
Pradilla ha emfatitzat que “el pes de la llengua catalana en el sistema educatiu pot tenir una influència molt important en l'ús que es faci del català”. Al mateix temps, ha indicat altres factors que també hi influeixen.
Així, ha alertat que existeix una “hostilitat jurídica sense precedents” contra el català. L'exemple per a l'IEC que existeix una persecució de la llengua per part del govern central es troba en “les sentències i resolucions desfavorables a la llengua catalana”, en particular en l'àmbit educatiu.
Més castellà a l'escola
En aquest context, Pradilla ha denunciat una realitat sobre la qual la societat, per no crear conflicte, “s'ha posat una vena als ulls”. El director de la Xarxa CRUSCAT ha afirmat tenir coneixement que a Catalunya hi ha casos de centres educatius on alguns professors “imparteixen classes en castellà, contravenint la legislació vigent”. “Estem parlant, ras i curt, de professorat que fa classes en castellà quan no li tocaria”, ha insistit.
I tot i que ha admès que “manca un estudi sistemàtic”, adverteix que “a l'escola catalana poc a poc s'ha anat veient que la presència de la llengua castellana és molt més important del que pensem”, ha insistit.
En aquest sentit, ha apuntat que la immersió lingüística no funciona com un bloc sinó que presenta uns usos molt matisats, i que “si es vol canviar la realitat sociolingüística s'ha de fer des d'una anàlisi acurada”.
“Hem de poder gestionar el nostre ecosistema educatiu”, ha proposat en contraposició a les mesures previstes per la reforma educativa impulsada per l'exministre d'Educació José Ignacio Wert. Una llei que, segons Pradilla, tenia com a objectiu la “minorització del català”.
La conseqüència de la d'aquesta pressió jurídica és que el pes del català és que “s'han debilitat el pes del català” a Balears i València, mentre que a Catalunya “obre les portes a una afectació sistèmica”.
Al seu parer, la solució no és només legislativa, sinó que “precisa d'una actitud social activa”. Amb tot, no ha concretat quines mesures s'haurien de prendre ja que la funció de l'IEC és deixar constància del mapa sociolingüístic per “interpel·lar els governants”.
La presentació de l'informe, però, ha estat precedida per un advertiment obligat. El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, ha admès que les dades i les conclusions que se'n desprenen tenen més un valor de radiografia momentània que d'adequació als temps que vindran. I és que la caiguda dels governs del PP a les Illes Balears i al País Valencià, i la proximitat d'unes eleccions espanyoles on l'actual partit de govern podria si més no perdre la majoria absoluta, canviaran, poc o molt, el tracte dispensat al català en els darrers quatre anys.
Milloren les aptituds lingüístiques
Pel que fa a les dades estadístiques, l'informe recull que més de la meitat dels nascuts en llocs de parla catalana (el 55,1%) té el castellà com a “llengua inicial”, és a dir, la primera llengua apresa, la llengua materna.
Això deixa el català com a llengua inicial del 31% de la població, mentre que el 10,6% dels residents a Catalunya, Balears o el País Valencià va aprendre primer una altra llengua estrangera.
No obstant això, des de Cruscat celebren que els percentatges pateixen variacions quan la pregunta és “amb quina llengua s'identifica”, ja que el percentatge augmenta per al català (36,4%) en detriment del castellà (47,5%).
El problema, doncs és el decalatge entre aquest 36,3% de parlants amb el català com a llengua habitual i el 50,7% de parlants que adopten el castellà.
Segons les conclusions de l'estudi, el català “no perd terreny entre els parlants nadius”, però té dificultats per atraure parlants entre “del col·lectiu nouvingut” i s'allunya de l'objectiu de “fer del català la llengua de cohesió grupal. “El que resulta preocupant és la pèrdua d'efectius de llengua inicial catalana que s'observa des del 2003”, subratlla.
Quant a l'evolució dels coneixements del català, l'IEC la valora de “positiva”, ja que, en xifres absolutes, ha augmentat, cosa que també es deu a l'augment de població.
Les aptituds lingüístiques envers la llengua milloren (comprensió de la llengua i capacitat de parlar-la), si bé l'ús social no es correspon amb aquests índex.
Actualment, la xifra general de residents a la “comunitat lingüística catalana” (tot el domini lingüístic) és de 13,5 milions de persones, un 90,8% de les quals afirma entendre la llengua. Un 64,3% el sap parlar, un 70,5% el llegeix i un 46% el sap escriure.
La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha definit l'”ús social de la llengua” com el repte al qual s'ha d'enfrontar-se ara: “Tenim molta immigració perquè som una societat atractiva. El repte és que la llengua sigui també atractiva”.
Des de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana ha assenyalat que les línies són ara “defensar el model d'escola catalana”, “recordar quins són els drets dels catalanoparlants” i “integrar els no catalanoparlants de manera lúdica”.
