Cultura i el Consell de les Arts s'impliquen en la recerca de nou públic per a la dansa
Els tres anys llargs de debat es tanquen amb un pla que reconeix la necessitat d'abordar la disciplina transversalment
Ahir es va signar el Pla Integral de la Dansa a Catalunya amb les firmes del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras; el president del Consell de les Arts, Xavier Bru de Sala; el president de l'Associació Professionals de Dansa de Catalunya, Jordi Cortés, i David Márquez, representant de l'Associació de Companyies de Dansa. El sector de la dansa ja va tenir un fort impuls amb el primer tripartit, en què gairebé es van doblar les aportacions a la creació. Amb el pla es traça un full de ruta, però, que no estableix calendaris ni increments pressupostaris. Tresserras insinuava ahir que en tres anys es podria augmentar un 10% les partides a la dansa, que avui sumen uns 7,5 milions (uns 750.000 euros més, pel que arribarien als 8,2 milions). Tresserras calcula que, actualment, les programacions de dansa del teatre públic finançades amb recursos de la Generalitat pugen als 4,2 milions per temporada. Les ajudes en creació signifiquen 3 milions més, i uns 300.000 euros ajuden a promocionar gires i fires per facilitar la visibilitat de la dansa arreu del territori i també a l'estranger. Tresserras admet que és una inversió minsa però que cal valorar-la en l'actual conjuntura de crisi. De fet, David Márquez ja va donar per bo aquest increment, de manera espontània, durant la presentació d'ahir al Palau Marc.
Bru de Sala va aclarir que el Consell de les Arts entén que l'ajuda a la dansa és prioritària, però no va voler comprometre's a ampliar partides pressupostàries: «Si el Departament de Cultura és Eivissa pel que fa a pressupostos que rep del Departament de Finances, nosaltres som Formentera: depenem del que ens aporti Eivissa.» El Consell de les Arts és una nova institució que ha començat a caminar quan ja hi havia molts projectes en marxa. Bru de Sala considera que la creació d'aquest organisme no podia aturar els plans mig debatuts: «Nosaltres anirem entrant, com si fos una cursa de relleus», va dir. Bru de Sala va ser director general de Cultura fa anys. Llavors va començar a reunir-se amb les companyies de dansa, un grup que es caracteritzava per ser molt actiu i agraït, i també molt «estoic», pel poc suport de les administracions. Ara, adverteix el president (que ja ha anunciat la seva renúncia al president del govern José Montilla) que el sector de la dansa està molt més ben organitzat. De fet, per històrics de la dansa com el coreògraf Jordi Cortés, o la gerent de La Caldera, Beatriu Daniel, el mèrit del Pla Integral és que aconsegueix vincular en una taula polítics i artistes. De fet, les demandes de la dansa, més o menys consensuades, es remunten al 1986, quan es va presentar el primer Memorial de la Dansa a Catalunya.
Plurianualitats?
Bru de Sala afirma que el Consell de les Arts reimpulsarà els convenis plurianuals amb les companyies –«avui no es treballa a mesos vista»–. Durant dos anys s'han prorrogat anualment aquest tipus de convenis per no condicionar els nous membres del Consell de les Arts. Tot i així, l'actual president insinuava que podrien canviar algunes condicions per complir aquests acords.
La dansa, assignatura obligatòria?
Com ja va avançar aquest diari el mes d'abril (amb motiu del Dia Internacional de la Dansa), un dels objectius més ambiciosos del pla és «elaborar un pla a fi d'implementar l'obligatorietat de la dansa en els ensenyaments artístics dels programes escolars». Paral·lelament es vol fer una diagnosi acurada amb un mapa que aclareixi quin és l'estat de l'educació actual. La dansa, habitualment, accedeix a les escoles a través de l'assignatura de gimnàstica.
Un altre dels objectius del pla és donar més facilitats als joves ballarins amb residències i beques. Moltes companyies de dansa han aconseguit fer-se un lloc després de trenta anys als escenaris. Però s'ha creat un buit generacional. Els joves valors habitualment acaben de formar-se a l'exterior i tornen, molt excepcionalment, com a coreògrafs amb companyies pròpies.
Feina al territori
Un dels treballs capitals és dissenyar una xarxa d'exhibició amb el Departament de Cultura, els ajuntaments i les associacions que representen el sector. La voluntat és la d'incentivar la programació de dansa als teatres i equipaments de Catalunya. Els centres d'arts escèniques de Reus, Terrassa i Girona, juntament amb els festivals i les fires que tenen el suport del Departament (Tàrrega, Grec i Temporada Alta) han de ser un aparador per a les companyies. Per una altra banda, cal mantenir el compromís del Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, el Liceu i el Mercat de les Flors que tinguin ben present les produccions de dansa autòctones en les seves programacions anuals.
