Avui, a les set de la tarda, a la Casa de Cultura de Girona, tindrà lloc un acte de record de Pepo Delàs, pacifista, activista social i antic director de l'entitat Justícia i Pau Girona. En l'acte, que té lloc en el marc de la commemoració dels 40 anys de Justícia i Pau Girona, els ponents tractaran de donar resposta a la pregunta “es pot ser pacifista, encara?”. Intervendran en el debat el president del Centre d'Estudis per la Pau Josep Maria Delàs, Pere Ortega; el primer objector de consciència no violent, Pepe Beunza, i Mon Marquès, de Justícia i Pau Girona. Aquest acte d'homenatge a Pepo Delàs està organitzat per Justícia i Pau Girona i per la Coordinadora d'ONG Solidàries.

Josep de Delàs i Urgarte (Barcelona, 1942-Girona, 1999), va promoure, sota el règim franquista, la regeneració de l'exèrcit espanyol des de dins (es va formar a l'acadèmia militar de Saragossa). Va participar en la creació clandestina Unió Militar Democràtica (UMD). Es va autoexiliar un temps a França, on, encara com a militar, va tenir un paper actiu en la campanya del referèndum contra la integració a l'OTAN. L'any 1985, amb el grau de tinent coronel, va passar a la reserva i va prendre l'opció de dedicar-se a lluitar per les causes de la pau des de les organitzacions socials de base. A finals de la dècada dels vuitanta, ell i la seva família es van instal·lar definitivament a Girona.

Va estar vinculat a Justícia i Pau des de la seva arribada a Girona fins a la seva mort. Va ser-ne el director des de començaments de 1989 fins a mitjan 1995. Va participar activament en diferents campanyes pacifistes: la campanya contra el comerç d'armes (C3A), les mobilitzacions contra la guerra del Golf (1990), els actes a favor de la pau i en contra de la xenofòbia en la guerra dels Balcans (1991-92) i els de l'any 1994 contra el genocidi de Rwanda i l'oblit d'Àfrica. Va prendre part en la campanya del 0,7% (1995) i també en la d'objecció fiscal (1996).

Va ser fundador de l'Associació Comunitària AntiSida (ACAS) de les comarques gironines i va promoure l'Ateneu Juvenil i Naturalista de Girona. La seva actuació solidària el va portar també a la Fundació Ser.Gi: va ser vicepresident del patronat i director de l'entitat entre els anys 1992 i 1999. També va ser membre del col·lectiu de les planes de Solidaritat i Cooperació del diari El Punt i de la revista Presència. Va morir tres dies abans del 24è aniversari de la constitució de Justícia i Pau Girona. Amb arrels familiars a la Garrotxa, va ser enterrat a Sant Esteve d'en Bas.