“Sempre havia dit que no tornaria a escriure novel·la històrica, i mira...”, diu Jordi Arbonès Nif (Palafrugell, 1956), deu anys després de publicar Cavaller de fortuna, ambientada en el segle XVI. Però la seva última novel·la, Boira negra a Barcelona ( Pagès Editors ) és diferent: aquest thriller coral té com a protagonistes destacats dos germans bessons portuguesos de caràcters divergents, Joel i Manuel Sequerra, que a principi dels anys quaranta del segle XX van crear a Catalunya una xarxa d'evasió dels jueus que, provinents de tot Europa, fugien de la barbàrie nazi, perquè poguessin arribar a Portugal i embarcar en vaixells anglesos o americans. Aquesta novel·la basada en fets reals i ben documentada –amb algunes llicències com ara batejar amb el nom conradià de Kurtz, “l'encarnació del mal”, un dels alts càrrecs militars nazis– és una peculiaritat dins l'obra d'Arbonès perquè va ser un encàrrec i està basada en una sèrie documental, Boira negra, produïda per TV3 i dirigida per Felip Solé i Sabaté, amb qui Arbonès ja havia treballat en alguns documentals.

La novel·la mostra com “els nazis estaven infiltrats en tota la societat catalana i, si haguessin guanyat la guerra mundial, ja els hauríem tingut aquí ben instal·lats”, en paraules d'Arbonès, segons el qual el règim de Franco va col·laborar amb els nazis més del que es pensa en la persecució dels jueus. “Aparentment, els jueus estaven mig tolerats a l'Espanya franquista, però podien acabar a la presó per qualsevol denúncia. Fins i tot Franco es va fer passar per salvador dels jueus, però se sap que hi havia llistes de jueus elaborades per la Falange. La meva teoria és que Franco els volia tenir ben controlats per lliurar-los als nazis, si guanyaven la guerra, com una manera de pagar a Hitler el que li devia pel seu suport durant la Guerra Civil”. Entre 30.000 i 35.000 jueus van entrar a Espanya entre el 1940 i el 1942, una situació que Arbonès compara amb la dels actuals refugiats de la guerra de Síria en el seu intent desesperat per traspassar fronteres infranquejables. A la presó de Figueres, un dels escenaris de la novel·la, hi van ingressar 3.880 detinguts als passos clandestins de fronteres, del 1940 al 1944. Més enllà de la tragèdia jueva, Boira negra a Barcelona recorda també els 280.000 reclusos, la majoria republicans, que omplien les presons espanyoles el 1940.