José María Murià Rouret

José María Murià Rouret

Catalunya, al mes de la pàtria mexicana

Fa més de dos-cents anys que es va proclamar, però és d'un segle i mig cap ençà que els mexicans celebren amb entusiasme l'aniversari d'aquella feta sense que decaigui ni tan sols aquest any, que...

‘El mestre que va prometre el mar'

Aquest és el títol d'un llibre que ha sortit no fa pas gaire...–És bonic? –em preguntà en català el passatger que venia al meu costat quan tornava cap a Mèxic.–No! –li vaig contestar–....

La cara de vergonya

Sovint, quan algun català es fa sentir a Mèxic, molta gent m'ho comenta como si jo hi tingués a veure alguna cosa. Potser es deu al fet que fa una pila d'anys que m'escarrasso per fer saber coses de...

Per quan vingui un altre juny

Quan va tornar a Mèxic després de viure a Catalunya un bon temps, aquell xicot, que era un bon observador, explicava als seus amics que la lluita final per la independència hauria de començar un dissabte...

La jubilació del gran editor Lluís Pagès

Quan vaig saber que Lluís Pagès i Marigot, editor catalaníssim i resident a Lleida des de fa molts anys, havia demanat per jubilar-se, va ser com si m'haguessin abocat al damunt una galleda d'aigua...

L'espanyolisme en un vaixell d'exiliats

Dels vaixells que van traslladar refugiats republicans cap a Amèrica es parla molt del Mexique, que va fer el viatge el 1937 amb 456 vailets desemparats que ara es recorden com els Nens de Morelia, perquè...

Tant li fot el color

Fa una dotzena d'anys, Espanya era governada per aquell personatge que per la complexió, el bigoti i el pensament tenia una forta retirada al dictador Adolf Hitler. Era un home que representava, com ara...

La riquesa de la diversitat

A Catalunya sovint trobo qui celebra que conservi amb gran intensitat la meva filiació catalana. Havent nascut a Mèxic i havent-hi viscut pràcticament tota la vida, plau el fet que parli decorosament...

L'escudella de Girona

Aquesta petita història és un clar desmentiment d'aquelles apreciacions que els catalans són esquerps, eixuts, poc hospitalaris i que només van a la seva. Potser sí que n'hi ha que són així, però...