Comunicació

GESSAMÍ CARAMÉS

ÉS LA PASTISSERA ‘PIN UP” DELS DIVENDRES AL PROGRAMA ‘CUINES’ DE TV3

“La cuina té uns temps i la gravació, uns altres; cal que hi hagi opcions B”

Disfruta amb una massa ben feta i un brioix fermentant-se, amb l’excel·lència del producte de base. Té de referents els pastissers francesos i pensa que el paladar s’educa amb els anys

De petita no li encertaven el nom que, explica, li van posar perquè a l’hospital on va néixer, a Tarragona, les monges feien servir una colònia amb olor de gessamí. En la conversa parla de referents, de la feina al restaurant Lasarte i de com a la tele qui “cuina” és un altre.

Volia ser actriu.
No em vaig presentar a les proves de l’Institut del Teatre perquè coincidien amb la selectivitat. I vaig triar comunicació audiovisual pensant que era el més semblant al teatre. Però no la sentia com els meus companys que es compraven càmeres i miraven moltes pelis. Sempre m’havia agradat cuinar i tot allò relacionat amb la nutrició i la dietètica. I per això em vaig apuntar a un cicle mitjà de cuina a Cambrils. Va ser el dia més feliç de la meva vida. Disfrutava. El primer any vaig aprendre moltíssim i ho volia saber tot.
Va descobrir la vocació.
Sí, la veritat. Vaig tenir molta sort. M’il·luminava. No m’esperava tenir tanta il·lusió.
I ‘Joc de cartes’ en l’edició de l’Ametlla de Mar fa que coincideixi amb Marc Ribas.
Marc Ribas va conèixer una parenta meva amb un restaurant al poble. Li va comentar que cercaven una noia que fes les postres per donar una mica més de color al programa i treure hores de gravació a en Marc per compatibilitzar-ho amb Joc de cartes. Penjava les meves postres a les xarxes socials i al poble era coneguda la meva afició. Em va trucar en Marc perquè fes el càsting. Els va agradar. I ara ja farà dos anys que hi soc.
Se sent còmoda amb el vestuari de ‘pin-up’?
Al principi era molt més exagerat, ara no ho és tant. La meva manera personal de vestir no és així. No tinc un estil definit de diari. Em vesteixo còmoda i com m’agrada. Va molt bé per al personatge, per la Gessa, i pel programa queda molt bé, molt acolorit. Al carrer, quan he hagut de fer alguna cosa com a Gessa, sí que em rebaixo una mica el maquillatge, per exemple.
Dona jove, havien de buscar una imatge que cridés l’atenció?
També està bé que s’apostés per una dona de perfil jove. Amb en Marc som dos registres d’edats joves diferents. El meu personatge és el de la noia que ha sortit de l’escola, l’assistent. I en Marc té un estil molt marcat i definit pel seu dia a dia. I per això van pensar en una noia amb un estil molt marcat. El meu físic van pensar que s’adequaria al de pin-up.
La pastisseria indueix a aquesta estètica
Sí, la imatge que projecto penso que hi combina molt bé amb els postres.
Treballa al restaurant de Martín Berasategui a Barcelona, Lasarte. Hi fa postres?
Anem canviant de partides en funció de les necessitats i la voluntat d’aprendre de cadascú. He passat per molts llocs. Ara estic fent pans, brioixos...
Què és el que més li agrada?
Amb les masses disfruto moltíssim. M’agrada veure una massa ben amassada, un brioix, fermentant, que està perfecte... em dona molt de plaer. Quan les masses estan ben fetes són molt boniques. La pastisseria també m’agrada. Saps quan et surt alguna cosa innata, quan els sabors se t’organitzen sols a la ment. Penses en un ingredient i te’n venen dos més a la ment i ja saps que hi combinarien. També he estat a la partida de carns, i la de Lasarte és espectacular.
Les receptes del programa de TV3 són pròpies?
Són d’en Marc. El que faig és interpretar-les. Però sempre m’agrada dir que la que cuina de veritat és l’Anna Brotons; ho té tot a punt. Per exemple, una merenga que s’hagi d’estar al forn mitja hora, ella ja ho ha fet abans. I si hi ha quelcom que falla al plató, que pot passar, perquè els focus fan molta escalfor, una nata muntada, per exemple, ella ja ho té a punt, pel que pugui passar.
Feu teatre amb la cuina.
La cuina té uns temps i la gravació en té uns altres. I quan no coincideixen hi ha d’haver opcions B, dobles preparacions. Un pas que fas en tres segons per gravar-ho en realitat en són deu. Escalfar és ràpid, però si has de refredar perds molt de temps, i per això cal refredar-ho el dia abans.
Quins referents té?
Els pastissers francesos. Philippe Conticini n’és un: és un mestre dels sabors. I m’agrada molt com emplata la pastissera Claire Heitzler. I Jordi Roca és inigualable pel que fa a creació.
Ens falta educació gastronòmica? Hem perdut gustos i paladars, de la cuina d’abans?
Tothom sap diferenciar el que està bo del que està dolent en cuina. Puc fer unes galetes casolanes imitant les d’una marca i no em surten amb el mateix sabor, però la meva iaia les prova i diu que són molt millors. Però el meu paladar ha nascut perquè m’agradin les industrials. Hi ha una evolució amb els anys. Abans m’encantaven les xocolatines industrials i ara hi noto els greixos. No la disfruto com una xocolata de qualitat.
L’accent de l’Ebre és molt dolç
Hi ha adjectius de tota mena pel nostre dialecte. Per mi és familiar i me’l crec més. És casa. No m’agrada la gent que força la manera de parlar i s’amaga del seu dialecte amb un més estàndard.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
En Temps Real, 9 de desembre

En Temps Real, 9 de desembre

BARCELONA
En Temps Real, dissabte 7 de desembre

En Temps Real, dissabte 7 de desembre

Barcelona
En Temps Real, 5 de desembre

En Temps Real, 5 de desembre

BARCELONA

Els serveis informatius de Betevé, Premi Muriel Casals de Comunicació 2019 en el marc de la Nit de Santa Llúcia

Barcelona

Un Pol més ric, versàtil i madur

Barcelona
En Temps Real, 4 de desembre

En Temps Real, 4 de desembre

BARCELONA

‘Merlí. Sapere Aude’ descobreix el salt vital de Pol Rubio a partir del dol, la bisexualitat o el bilingüisme

barcelona
En Temps Real, 3 de desembre

En Temps Real, 3 de desembre

BARCELONA
En Temps Real, 2 de desembre

En Temps Real, 2 de desembre

BARCELONA