Preguntes i respostes

Un concurs de preguntes i respostes és el més fàcil del món, i el més efectiu. El format va néixer amb la tele i, des d'aleshores, s'ha canviat, s'ha reciclat, ha canviat de presentadors i concursants, però l'esperit s'hi manté. Per això té èxit. Es tracta de Gafapastas, el nou concurs dels vespres de La 2, com Saber y ganar. El primer modernitza el clàssic. Si el segon té Jordi Hurtado –passen els anys i continua igual–, el primer té Juanra Bonet, provinent de l'humor, de l'escola dels còmics, i tot i que ha triomfat a Madrid, fa un temps no gaire llunyà que havia tingut cert èxit a Catalunya amb el nom de Joan Ramon Bonet. El noi porta ulleres, com Hurtado, i no és que en sigui l'hereu ni el relleu generacional –té una manera de fer menys heterodoxa–, sinó que entronca amb l'estil de presentador de Ramoncín però fet a la seva. És difícil no semblar encarcarat, en un format així. De fet, Gafapastas pretén tenir un públic objectiu de l'enyorat Lingo. Què fa que Gafapastas sigui diferent i original? Que no cal ser un supermagnífic, com a Saber y ganar, per participar-hi. Barreja continguts de cultura clàssica amb elements de la cultura pop: Superman està al mateix nivell que James Joyce, per entendre'ns; o bé Cristiano Ronaldo, al de Juli Cèsar. Hi ha proves que fan una mescla com La batidora cultural en què les definicions són jocs de paraules.

Gafapastas és l'exemple manifest que la cultura no és una –fa temps que s'ha eixamplat– i no només es troba en les enciclopèdies, siguin virtuals o en exemplars voluminosos, sinó que moltes vegades s'aprèn de la tele.