cultura

Societat

De cooperativa del poble a referent

La Colmena de Santa Coloma de Gramenet celebra un segle d'existència

D'economat de queviures va passar a ser contenidor d'activitats

Els responsables miren endavant amb nous projectes

Amenaçada de mort pels 600, La Colmena ha sobreviscut a l'aparició d'altres propostes de lleure

La història de La Colmena és, en bona part, la història de Santa Coloma de Gramenet, de la transformació del poble en ciutat, que va començar amb l'arribada de les primeres fàbriques i de la mà d'obra vinguda de diferents punts de l'Estat. Així és com, l'any 1916, l'amo de Can Baró, un indústria tèxtil que fabricava mocadors i estava ubicada al que avui és el rovell de l'ou de Santa Coloma, va decidir impulsar una cooperativa de consum per abastir els seus treballadors de productes bàsics a un bon preu.

La Colmena va ser el nom triat per fer ressaltar la importància de la unió que fa la força i, per això, el seu primer logotip era un rusc amb abelles. A més dels avantatges per als obrers, la cooperativa era també la via que l'empresari feia servir per tenir els treballadors controlats, i prova d'això és que el càrrec de tresorer de la cooperativa l'ocupava Joan Vilaseca, director de Can Baró. La primera seu de La Colmena es va ubicar als baixos de la casa del que va ser primer president de la cooperativa. Allà s'hi van estar poc temps, ja que l'èxit de la fórmula els va portar ben aviat a haver de buscar un espai més gran. A la venda de queviures, s'hi van sumar aviat altres activitats que servien per enfortir els vincles dels socis. L'any 1923 va néixer el grup artístic i ben aviat s'hi van sumar altres seccions, com la coral i la rondalla o el quadre escènic.

D'aquesta manera començava la trajectòria de La Colmena, una entitat que ha sobreviscut un segle i que ara, després de gairebé tot un any de celebracions, està a punt de tancar els actes del centenari. Una mostra instal·lada al museu Torre Balldovina permet conèixer la història d'aquesta entitat que és tot un referent a Santa Coloma. La Colmena. 100 anys d'esport i cultura es pot visitar fins diumenge vinent.

La Guerra Civil va representar el primer daltabaix per a La Colmena, que va travessar temps molts durs durant els primers anys de la postguerra. Quan semblava que la situació començava a reconduir-se, una nova amenaça de mort va arribar sobre rodes: les dels Seat 600, que impulsaven molts colomencs que començaven a gaudir d'una primera prosperitat econòmica a marxar fora de la ciutat a passar-hi els caps de setmana. Tampoc allò va ser suficient per posar fi a una cooperativa que era molt més que una botiga de queviures. De fet, l'activitat comercial es va anar apagant de mica en mica fins que la botiga va tancar, l' any 1986, però es va mantenir com una cooperativa d'activitats culturals i esportives, tot i les dificultats que ha hagut de passar l'entitat, que va estar tretze anys sense poder disposar de local perquè l'espai on s'ubicava aleshores, la rambla de Sant Sebastià, estava afectada per una ampliació de vial.

Les coses van canviar l'any 2014, quan La Colmena va estrenar local. El nou espai del carrer de Francesc Viñas és un edifici sencer, on tenen un teatre i espai suficient per a les seccions d'escacs i billar, dues de les més actives del centre i d'on han sortit figures com Dani Sánchez, un colomenc que ha arribat a ser el número 1 del món de billar a tres bandes. Miquel Serra, president de La Colmena, explica que l'objectiu és ara arribar a la xifra de 300 socis, que havien arribat a tenir, rendibilitzar l'espai i complementar l'oferta per poder anar sumant més aniversaris amb bona salut. “És tot un repte perquè Santa Coloma té un món associatiu molt ric”, reconeix Serra, que, tot i això, no perd l'esperança.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic