Alguna anàlisi, per fi, es deu estar fent bé quan tots els festivals estratègics han aconseguit trobar una raó de ser. És el cas de Tàrrega, el degà, per convicció pròpia, però també del de la Mediterrània, que celebra els 20 anys amb un ideari ben evolucionat respecte del que tenia quan va néixer. O el d’Igualada, que des del 2006 va ajuntar dues fires que es duplicaven, inútilment. Ara ningú dubta que és un encert. El Trapezi necessita més consistència, possiblement, encara. La Generalitat s’ha adherit als municipis per dibuixar un mapa ambiciós fora de Barcelona. No cal parlar del Temporada Alta, que també s’ha fet valdre per mèrits propis. L’estabilitat dels equips ha fet que creixin sense massa pressions. Els canvis hauran d’arribar i seran bons,sí, i imprescindibles però, si pot ser, sense els traumatismes polítics i personalistes d’altres èpoques.