Trenta anys per a una ‘història’

Als anys vuitanta, Josep Montanyés, com a director de l’Institut del Teatre (IT), va plantejar la necessitat de fixar la història de les arts escèniques catalanes, des de l’inici fins a l’actualitat. El projecte es va definir en cinc volums i amb un índex acordat per especialistes. Les obres del nou IT a Montjuïc van obligar a relativitzar la seva prioritat. Però no es va desencallar definitivament fins que no es va incloure com un dels actes del centenari de l’Institut del Teatre (1913-2013). Ara s’ha publicat La teatralitat medieval i la seva pervivència, dirigit per Francesc Massip i Lenke Kovács. Arrenca en l’era precristiana i recull estudis sobre La Dansa de la Mort de Verges, els misteris del Corpus a València o El cant de la Sibil·la, entre molts altres. De fet, Massip ja va editar el 2007 Història del Teatre Català (dels orígens al 1800) amb Arola, tement que mai es duria a terme l’ambiciós projecte.Edicions de la Universitat de Barcelona l’ha editat i ja s’ha compromès a presentar els altres quatre, un per any.

Aquesta història lluita per ampliar les referències textuals habituals en la historiografia amb altres referències quant a interpretació, coreografia, vestuari que ajudi a captar més coneixement. Tampoc es limita al Principat, sinó que inclou (per això té el suport de la Xarxa Vives, amb 13 universitats) les referències dels Països Catalans.

L’IT també està engegant una enciclopèdia virtual sobre les arts escèniques. Ja té un miler d’entrades i espera que estigui operativa en poques setmanes. Recupera un recull de teatre català històric per ser representat i elabora una base de dades de dramatúrgia catalana contemporània.