Tenir una caseta vora mar per passar-hi l’estiu va ser una de les aspiracions més preuades de la burgesia catalana des que Eugeni d’Ors va convertir-ho, el 1911, en un signe de distinció racial amb la publicació de La ben plantada. Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), que venia de bona família i havia fet mans i mànigues per integrar-se a un cercle noucentista que, vist retrospectivament, l’ha acabat marginant, va escriure cap als anys cinquanta una “comèdia burgesa”, un drama d’acords ibseans, que gira al voltant d’una d’aquelles casetes d’estiueig, una “illa de civilització” encastada al mig de la natura feréstega d’un poble de pescadors. La capsa de música, rescatada entre els papers del pròdig arxiu que la família Fages de Climent conserva a Castelló d’Empúries, és el novè dels textos inèdits que han vist la llum en els darrers setze anys, entre el 2002, data del centenari de l’escriptor, i el present Any Fages, en què es commemora el cinquantè aniversari de la seva mort.

Editada per Brau, com les obres anteriors que han sorgit d’aquesta ingent operació de rescat, la peça està ambientada als anys trenta i conté “el mobiliari intel·lectual, costumista, lingüístic i humà propis del noucentisme”, segons assegura el seu curador, el filòleg Joan Ferrerós, que la compara amb les comèdies d’ambientació burgesa que van popularitzar al seu temps autors com ara Josep M. de Sagarra o Carles Soldevila i amb les estilitzacions llatines que propagava Ors en les seves gloses. Especialista en l’obra de Fages de Climent i membre de la comissió filològica encarregada de la recuperació i revaloració de l’obra literària de l’escriptor, Ferrerós inscriu La capsa de música dins el llegat més desconegut de Fages de Climent, la seva producció teatral, de la qual també es va editar amb caràcter pòstum Empòrion, la de les tres muralles (2012), i que completarien El bruel (1928), El jutge està malalt (1935) i La dama d’Aragó (1935).

L’acció de l’obra, organitzada en dos actes, se situa en un poblet indeterminat de la Costa Brava, en una casa d’estiueig (la capsa de música) on s’instal·len una dona jove, cosmopolita, culta i d’un passat enigmàticament mundà, i els seus hipotètics nebots, un noi violinista i una noieta tremendament precoç, als quals se’ls afegeix un misteriós foraster per recrear una trama on plana l’ombra de l’incest, com a l’anterior La dama d’Aragó.

Coincidint amb l’edició, la biblioteca Ramon Bordas de Castelló d’Empúries exposa fins al 30 d’abril una selecció de documents de l’arxiu Fages relacionats amb el teatre, que inclou els manuscrits originals d’Empòrion, esborranys que no han estat mai publicats i el manuscrit de La muller de don Juan (encara inèdita), entre altres documents.