Contra la convenció

Afortunadament en aquesta ciutat, no em cansaré mai de repetir-ho, disposem d'una sala com La Planeta. Cap altre espai del sistema metropolità, tots tan refractaris al risc amb l'excepció de La Mercè, cap, no hauria portat mai els gallecs Chévere, una de les companyies de teatre independents més interessants de l'Estat i que ja va ser a mitjan anys noranta a Girona, a la mateixa sala, amb una magnífica «piccola opera portabile», Annus horribilis. El cap de setmana passat, gràcies a la condició de La Planeta de membre de la Xarxa de Teatres Alternatius, Chévere va tornar a Girona amb Testosterona, un espectacle que suposa una canvi de registre respecte al que havia fet fins llavors aquest grup gallec, que gestiona també la sala NASA (Nave de Servicios Artístcos) de Santiago de Compostel·la. A Testosterona, emparant-se en la teoria Queer –inexistència de rols sexuals essencials o biològicament inscrits en la natura humana–, es posa en qüestió la construcció de gènere, es critica la classificació social tradicional, la idea que la identitat té la seva base en l'anatomia, s'equipara la imposició de la convenció a una dictadura de gènere, es trenquen contínuament les convencions, es transgredeix. Chévere ho fa en tots els sentits, tant en el teatral com en el discursiu, de manera paral·lela, i ho fa de meravella. L'espectacle, en el qual es trenca contínuament la quarta paret i que va fent vertiginosos salts argumentals, presenta d'entrada el grup de rock Os Dildos, format per dos rockers, Fran i Tito, que representaran el tòpic masclista més trillat, fins a esdevenir tots dos, després d'una salvatge i catàrtica desconstrucció del personatge de Tito, milhomes bocamoll i desagradable, en què intervindrà directament el públic retallant-li la roba amb unes tisores, uns pirates de gènere, dos activistes del Terrorist Body Act (TBA), que mantenen que el gènere és modificable, flexible. Un d'ells és Fran, abans Paula, nat hermafrodita o intersexual. La història de Fran, que decideix seguir un tractament a base de testosterona en gel sense prescripció mèdica perquè no està d'acord amb la decisió adoptada quan va néixer d'adjudicar-li un sexe concret –en el seu cas, el femení–, és la història habitualment dramàtica dels queer, que és el mateix que dir dels desubicats, dels inclassificables, dels que no se sotmeten a les convencions. Per afrontar el drama, l'humor és el registre en el qual es mou millor aquest grup, i en aquest espectacle concret destaca l'excel·lent interpretació de les actrius Patricia de Lorenzo i Natalia Outeiro, amb una gran capacitat per a la interactivitat amb el públic, que requereix dosis d'improvisació i rapidesa mental considerables, tant si aquest es mostra hiperactiu com si l'apatia hi ha niat. La reflexió està servida.