L’escenari del Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell va acollir dissabte una de les artistes amb majúscules del panorama pop-rock espanyol d’ahir i d’avui: Luz Casal. Ho va fer en el marc de presentació del darrer treball, Que corra el aire, que va començar a fer rodar arreu el març passat. El de Cap Roig va ser un concert sublim, en què la cantant gallega va fer vibrar durant més de dues hores un públic que tradicionalment té fama de ser exigent. Enfundada en una mena d’abric pelut blanc i negre, l’espectacle el va obrir amb la cançó que dona nom a aquest nou disc, amb una clara declaració d’intencions que aquell seria un concert vibrant. Canvi de look ja a la segona cançó amb un estil rocker amb lluentons daurats. “Us portem cançons noves; paciència amb les que encara no heu escoltat i un goig per als que sí”, va etzibar, entre Miénteme al oído, Días prestados, Tanto ruido i Lucas. Aquesta última en homenatge a la mort prematura d’un nen. Una cançó d’amor més allà de la mort: “Lucas se ha vuelto canción, y su memoria, un poema”, diu la lletra. La dinàmica d’interpretar només cançons del nou disc es va trencar a la vuitena. “Hem vingut diversos cops a Cap Roig, i de cada un en conservem un record. Espero que avui vosaltres també en conserveu un de bo”, va relatar Luz Casal abans de fer una revisió del seu èxit Entre mis recuerdos. L’artista no va parar d’interactuar amb el públic, fins al punt de fer-lo cantar en bucle Un nuevo día brillará. El públic va respondre amb entusiasme. En aquesta i les immediatament després: No me importa nada –clàssica entre les clàssiques– i Es por ti, la versió de l’himne Boig per tu, de Sau, que a Cap Roig va cantar en part en català i “a la memòria de Carles Sabater”, va dir emocionada.

Luz Casal va demostrar a Calella de Palafrugell que està en un dels millors moments de la seva carrera, i bé que ho reconeix: “No em ve de gust cantar Quisiera ser y no puedo perquè no em ve de gust, perquè estic bé, em sento bé.” Després de la més coneguda, Piensa en mi, una de ben llunyana, Rufino, i Amores –el tribut a Mari Trini–, l’artista va tancar el recital amb Te dejé marchar. Luz Casal torna pletòrica, proclamant un carpe diem a base de rock and roll.