Topar amb la realitat
El nou muntatge de Dagoll Dagom, ‘Maremar’, hibrida Shakespeare i la realitat dels refugiats, d’avui amb la música de Lluís Llach i un ball descriptiu, interpretat pels actors
La sessió de prèvia d’aquest dilluns destinarà tota la taquilla a Open Arms i la Creu Roja
La companyia Dagoll Dagom continua patint els nervis habituals de cada estrena. Totes tenen el seu risc (des de transformar Guimerà en un musical a recuperar les operetes o adaptar Calders o la novel·la més fosca de Rodoreda). L’estrena de Maremar serà el dimecres vinent al Poliorama. En aquesta, han provat d’allunyar-se del concepte més clàssic de musical i provar que la construcció del personatge anés junta entre la paraula, la música i el moviment. Per això, eviten parlar de musical. Andreu Gallén, el director musical, ha fet una adaptació dels temes de Lluís Llach per a Maremar. No hi ha orquestra. Són els músics que canten a cappella i, puntualment, toquen el violoncel o la percussió. La dramatúrgia recupera un dels Shakespeares menys representats (mai produït a Catalunya) i l’actualitza convertint l’heroi Pèricles en un refugiat dels camps estesos per Grècia. L’actriu Mercè Martínez rebla el clau: “Ja no ens commouen les notícies dels refugiats abandonats al camp.” Ara ells s’atreveixen a explicar una història ben concreta amb la qual empatitzar amb les víctimes. Donar l’oportunitat als espectadors que palpin la realitat, posin noms als rostres del telenotícies que surten massa poc puntualment, De fet, la sessió del 24 de dilluns destinarà tots els ingressos a Open Arms i la Creu Roja. És la seva manera de difondre i de ser membres actius per a la cura d’unes persones que podrien ser qualsevol.
El director Joan Lluís Bozzo té clar que els herois com Pèricles són, en realitat, els refugiats sirians o africans que lluiten contra el destí per sobreviure. L’argument imagina com un ésser misteriós decideix explicar una història i representar-la entre tots els refugiats del camp perquè una noia (que ha perdut els pares durant el viatge) retrobi l’esperança. És un fet delicat, que han mirat de tractar amb molt de respecte. Perquè hi ha molts refugiats penjats pel “pacte de la vergonya” d’Europa amb Turquia que arracona els refugiats, sense donar-los-hi sortida, comenta l’actor Marc Pujol. Aquest actor ha participat en dues campanyes de solidaritat amb els refugiats del camp de Nea Kavala, al nord de Grècia. Hi van anar per ajudar i, de seguida, van comprendre que fer teatre era un exercici molt saludable per als nens d’aquell descampat entre tendes que arreplega cap a 1.500 persones. D’aquell taller en va sortir Kalimat, una peça que es va representar a la Sala Tallers del TNC.
Anna Rosa Cisquella, membre històrica de Dagoll Dagom, confia que aquest musical el vegin molts joves perquè, d’aquí a uns anys, poden tenir una situació més extrema encara. Per ara, s’han venut totes les entrades per a escoles (hi ha una llista d’espera superior als 2.000 alumnes). Per això, inciten que aquest espectacle de paraula, música i una dansa, coreografiada per Ariadna Peya, que és descriptiva,, que veus un enfonsament tot ballant, per exemple, comenta Miquel Periel, la puguin veure famílies senceres. Peya, membre de Les Impuxibles, admet que la intenció de posar les tres disciplines al mateix nivell la fan moltes companyies, però cap s’havia atrevit a fer-ho (o havia tingut l’oportunitat) en el circuït comercial.
Viatge a Palma, el Principat i València
Maremar té la data tancada al Poliorama. Fins al 13 de gener. A partir de llavors, es preveu tornar a fer gira pel Principat. Dagoll Dagom tornarà a fer gira, una acció que no es repetia des de la reposició de La nit de Sant Joan, al 2010. Ara, a més, hi ha garanties que el seu espectacle emotiu ultrapassi el Principat. A l’estiu, Bozzo ja avançava a aquest diari que trobarien plaça a València. Ahir van aclarir que també és molt probable la seva actuació a Palma. Cisquella adveteix que avui és impensable que cap altre teatre de l’Estat espanyol s’atreveixi a programar-los en català.