Abans de morir, l’any 2015, a causa de l’ELA, l’escriptor nord-americà Richard Glatzer va treballar en el guió de Colette, film que ha realitzat Wash Westmoreland, amb qui va casar-se i va coescriure i codirigir, el 2014, Still Alice,el film que, finalment, va oscaritzar Julianne Moore, que hi interpreta una professora de lingüística que, amb poc més de 50 anys, comença a patir la malaltia d’Alzheimer. Si amb aquesta pel·lícula van afrontar com a tema una malaltia, encara que diferent a la de Glatzer, pot imaginar-se que abordar la vida de l’escriptora Colette, que va celebrar els plaers de la carn tant en la seva literatura com al seu propi cos, devia ser una forma d’alliberament.

Sidonie-Gabrielle Colette va tenir, certament, una vida novel·lesca. I més que a la seva condició d’escriptora, sent sempre difícil transmetre els processos de la creació literària i artística, fa atenció a la seva biografia sentimental en relació amb el període del seu matrimoni (del 1893, quan només tenia vint anys, al 1906) amb Henry Gauthier-Villars, Willy, que, com feia amb altres escriptors, va induir-la a escriure per signar sense escrúpols la sèrie de novel·les amb el personatge anomenat Claudine. Willy, a més, li era constantment infidel i consentia que ella tingués relació amb altres dones, però no amb homes. La cosa dona joc, però el film, que disposa de l’encant de Keira Knightley, pot semblar superficial, mentre que, tot i que vol ser joiós i desimbolt, té un cert encarcarament britànic. Fins i tot desaprofita allò que anuncia: la construcció de la personalitat passant de Gabrielle a Colettte, reconeixent-se com a escriptora tot projectant-se en Claudine.