Comèdia cruel

A La favorita, la reina Anna d’Anglaterra (que va governar del 1701 al 1714 en una època de guerra amb França amb repercussions a Europa, inclosa Catalunya) té setze conillets que “substitueixen” els setze fills que va perdre durant el seu matrimoni amb el príncep Jordi de Dinamarca. Malalta i, tal com la presenta el film, sense gaire enteniment, la reina, amb la qual Olivia Colman té molts números per endur-se més premis que la Copa Volpi veneciana i un Globus d’Or, actua sota la influència de la seva amant, la dominant i bel·licosa Lady Sarah Churchill, assumida per la sempre magnífica Rachel Weisz. Una altra dona completa un triangle de poder i sexe femení amb el qual el cineasta grec Yorgos Lanthimos sembla disfrutar com si jugués també amb uns conillets, però, com és propi del director antihumanista de Canino, amb la mateixa crueltat amb la qual, precisament, n’arriba a trepitjar un de la reina la tercera en disputa: la jove Abigail, que, encarnada amb malícia per Emma Stone, arriba a la cort amb l’ambició de recuperar el lloc social que el pare va perdre amb el joc.

Enlluernant amb un excés estilístic que sobretot es manifesta amb les distorsions a través de grans angulars, recreant-se en una fredor i un cinisme semblants a aquells amb els quals Peter Greenaway subvertia l’academicisme dels films d’època, Lanthimos posa en escena una lluita pel poder, a través del sexe, com si fos una comèdia esbojarrada, però sense alegria de viure. Darrere l’aparença desvergonyida, tot és força previsible i poc subtil, a excepció, potser, d’aquells moments en què la reina enyora la seva antiga amant i consellera, un cop repudiada.