Art

Un any clau per als espais museístics de Banyoles

L’arqueològic, la Draga, el Darder, Vilauba i el monestir estan immersos en canvis

Al Darder es vol que la col·lecció inicial recuperi el protagonisme

El Museu Darder va estrenar el format actual fa tot just tretze anys

Aquest any i el vinent han de suposar un punt d’inflexió important en la museística de Banyoles. L’Ajuntament i la direcció dels museus locals ja tenen sobre la taula –o han encarregat– una sèrie de projectes que canviaran el panorama d’aquests centres culturals, en algun cas de manera radical. Això passarà al Darder-Espai d’interpretació de l’estany, en el qual es vol tornar a reivindicar el llegat de la col·lecció inicial basada en el fons de Francesc Darder. Pel que fa a l’arqueològic, els pròxims mesos s’ha d’haver aconseguit els recursos econòmics per acabar una vegada per totes la seva transformació, de molta envergadura. A aquest centre hi estan vinculats els jaciments de Vilauba (Camós) i de la Draga. Per al primer, s’està acabant un pla per potenciar-hi les visites guiades. En el cas del cèlebre poblat neolític de la vora de l’estany, també se’n prepara unes millores substancials, en els dos casos, pensant sobretot en els grups d’estudiants. Sense comptar el que pugui costar el Darder, aquest conjunt d’intervencions costaran, com a mínim, 2,5 milions d’euros.

Replantejament

El cas del Darder crida especialment l’atenció, perquè fa tot just tretze anys es va estrenar el format actual, després d’unes obres que van costar 1,5 milions d’euros. En aquell moment es va apostar per deixar en un segon terme la mostra d’animals dissecats i d’anatomia humana i potenciar un espai modern en què s’explica la zona lacustre de l’estany. “Això últim no és necessari, tenim l’estany a quatre passes; per explicar-ho i que s’entengui bé el millor és anar-hi”, argumenten els actuals responsables municipals. Una dada significativa avala el canvi: si bé va augmentar el nombre total de visitants a les exposicions permanents (fins a quasi 5.000), tan sols el 6% eren forans. La reforma museogràfica preveu situar les cèlebres col·leccions a la planta primera, convenientment presentades en suports tecnològics actuals. L’objectiu és evocar l’aprenentatge de ciències naturals en els antics instituts i escoles. En aquesta mateixa planta hi haurà les col·leccions d’antropologia, que inclouen unes mòmies peruanes i altres restes humanes.

Per contra, el tractament de conca lacustre –el tema central de l’actualitat– es traslladarà al soterrani, on també està previst condicionar-hi una aula taller.

L’obra de la seu

A diferència del museu de la plaça dels Estudis, l’arqueològic ja està en ple procés de canvi. De fet, la problemàtica d’aquest equipament rau, precisament, en el fet que ha passat massa temps en obres fetes en fases i subfases quan s’aconseguien recursos. Aquest any es complirà una dècada des que es va presentar el corresponent projecte, del qual falta executar encara entre un i mig i dos milions d’euros. L’Ajuntament s’ha proposat garantir aquest any el finançament per completar les obres una vegada per totes i executar-les a curt termini.

A l’arqueològic i comarcal de Banyoles s’hi conserven, entre altres materials, les restes procedents dels jaciments prehistòrics de Serinyà, de la Draga i d’Incarcal (Crespià), de gran interès científic i didàctic.

Del que es tracta amb la reforma és de poder-los mostrar d’una manera més eficient i, a la vegada, dotar el vell edifici medieval de la Pia Almoina d’espais de recerca i de divulgació.

La joia de l’estany

Per al poblat neolític de la Draga també s’ha encarregat un projecte de reforma del recinte, on s’han de fer compatibles les excavacions i les activitats divulgatives. L’any passat hi van entrar 11.000 visitants, dels quals 10.000 eren grups d’estudiants. La intenció és condicionar-ho per a una millor accessibilitat i construir-hi un petit centre d’interpretació equipat amb un audiovisual. Es calcula que pot costar uns 500.000 euros. Al marge del que determini aquest projecte global, s’ha previst la construcció d’un magatzem subterrani on conservar-hi en bones condicions d’humitat les peces de fusta que es van extraient. El dipòsit es cobrirà amb l’aigua de l’aqüífer de l’estany, la mateixa dels sediments en què s’han mantingut les peces al llarg de 7.000 anys.

Romans rurals

A la vil·la romana de Vilauba s’hi preveu invertir 500.000 euros, en fases, per tal de fer accessible el recinte a tota mena de visitants. Entre altres intervencions, s’hi aixecarà, com a la Draga, un petit centre d’interpretació amb un audiovisual.

LES XIFRES

51.000
usuaris
van tenir l’any passat els espais museístics de Banyoles, sumant visitants i participants en activitats

LA FRASE

2,5
milions d’euros
costaran les reformes, sense comptar el que valgui el canvi del Museu Darder
El monestir de Sant Esteve és clau per explicar la Banyoles medieval
Lluís Figueras
DIRECTOR DELS MUSEUS DE BANYOLES

El monestir, la gran assignatura pendent

R. Estéban

A efectes museogràfics, el monestir de Sant Esteve depèn del Museu Arqueològic Comarcal, arran d’un conveni entre el Bisbat –propietari del complex i de les peces del seu interior– i l’Ajuntament. L’any passat només va tenir uns 900 visitants, dels quals 700 van ser grups escolars. És una quantitat molt modesta, si tenim en compte el potencial del recinte, el qual, al marge de les obres d’art que conté, és una peça de museu per ell mateix. Almenys això és el que pensen a l’Ajuntament. Per tal d’activar el monestir com a espai museístic, s’està plantejant una revisió a fons del pla director que regeix la gestió del recinte. “El monestir és l’element clau per explicar la Banyoles medieval”, indica el director dels museus de la ciutat, Lluís Figueras. Aquest any es començarà a treballar en el nou document.

D’arguments per atraure públic al monestir no en falten. Per descomptat, el més destacat d’entre el que s’hi pot veure és l’arqueta de Sant Martirià, la famosa capsa del segle XV recoberta de plata, ideada per contenir restes del patró de la ciutat. La peça, espectacular, es mostra en una sala condicionada recentment en un lateral del claustre.

L’altre gran atractiu del monestir és el retaule de Santa Maria (o Nostra Senyora) de l’Escala, situada al presbiteri de la nau de l’església. Elaborada per Joan Antigó en la primera meitat del segle XV, està considerada una de les millors peces d’aquest tipus a escala internacional.

El tercer element destacat és l’imponent orgue de la nau. Construït a mitjan segle XVIII, va ser dels pocs d’aquesta instruments majestuosos que no va ser destruït durant la guerra civil i, de fet, és l’únic de les comarques de Girona que s’ha conservat fins als nostres dies en el seu estat original.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia