Entre el 2005 i el 2010, la Catalunya urbana va veure com la Catalunya rural s’apropiava dels menjadors, les habitacions o les cuines de les llars i convertia Ventdelplà, un poble imaginari, que en realitat era Breda, en què es concentraven totes les alegries i les misèria de la vida a pagès en el retrat del rerepaís. L’arribada de la metgessa Teresa fugint del marit maltractador va servir per obrir la ruralitat en canal. El guió de Pepito Benet i Jornet va intentar presentar la realitat a comarques, reunint tots els tòpics, i les primeres trames es van centrar en els purins, l’especulació, la construcció d’un camp de golf, el caciquisme del que es considerava l’amo del poble, Josep Montràs –el paper va convertir Pep Cruz en el dolent oficial del Principat–, l’agricultura ecològica, les fosses comunes, la memòria dels vençuts i l’exili, com va escriure Gemma Busquets en un Zàping: “Ventdelplà va saber obrir noves línies argumentals i necessitava nous horitzons per a la continuïtat. Ja ho va fer per Nadal quan van introduir el thriller, amb un segrest i una mort violenta. La telenovel·la de nit, aquest «gran» invent per a TV3 que és Ventdelplà, està prenent protagonisme a la del migdia, la de la ciutat, la que retrata els problemes quotidians. A Ventdelplà, en canvi, s’hi recull la realitat a comarques.” Les successives metamorfosis van convertir la sèrie en un èxit continuat que va fer dels protagonistes –Teresa Clarís Trias: Emma Vilarasau; Isona Delmàs Clarís: Georgina Latre; Biel Delmàs Clarís: Carlos Cuevas; David Estelrich: Ramon Madaula; Martí Estelrich: Nao Albet; Julià Cervera: Marc Cartes; Nuri Soler: Anna Barrachina i Mònica Monràs: Mar Ulldemolins– herois quotidians que tenien Girona com a ciutat de referència. Es va gravar a l’hotel Llegendes de Girona i a la Rambla. Després de set temporades i de cinc anys i mig en antena, una mort, un naixement i la festa major, van acomiadar Ventdelplà. Allò que era rural va tancar.