cultura

Les restes de la Boella es conservaran en un museu de nova planta de la Canonja

Acaba la restauració preliminar de les defenses de mamut descobertes l'any 2007 en aquest barranc

El projecte del futur museu de la Canonja estarà enllestit enguany mateix, tot i que l'alcalde, Roc Muñoz, va reconèixer que, per la situació de contenció econòmica actual, a hores d'ara no es pot concretar quan començaran les obres. El museu se situarà en un edifici de nova planta que es construirà a la nova rambla 15 d'Abril de la Canonja, que justament ahir es va obrir al trànsit.

Aquest equipament conservarà i difondrà les restes arqueològiques aparegudes al barranc de la Boella, un jaciment de gran riquesa científica, on s'hi han descobert eines de pedra i restes de fauna de fa més de 800.000 anys. Ahir mateix, es va presentar la restauració de les defenses de mamut que investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) van descobrir a la Boella l'any 2007. Són dues peces dentàries que tenen una llargada d'1,8 metres. En aquests tres anys han estat netejades i embalades per garantir-ne la seva conservació. «Ara començaran l'estudi científic i la seva posterior publicació», va dir Josep Vallverdú, responsable de l'excavació i investigador de l'IPHES.

Un altre projecte serà convertir el jaciment en un parc sobre prehistòria i paleoecologia que serveixi de centre de divulgació d'aquesta disciplina. Segons l'alcalde, s'organitzaran «recorreguts al jaciment de la Mina de la Boella»: «Volem que la ruta comenci a la Canonja i que arribi fins a la Boella. Allà es podrà explicar, in situ, les restes que s'hi poden descobrir», segons Roc Muñoz.

D'altra banda, aquest dissabte acabarà la quarta campanya d'excavacions a la Boella, que també ha resultat fructífera: s'han descobert eines de pedra d'una antiguitat mínima de 800.000 anys, a les capes de terra més antigues que es coneixen del barranc. En els sondejos duts a terme en els últims dos anys al jaciment de la mina, s'hi havien descobert nombroses restes òssies de vertebrats extingits com hipopòtams, úrsids, carronyaires i altres herbívors, com ara cérvols i cavalls, a més de pedres tallades. En aquesta darrera campanya han aparegut més restes de fauna i eines de pedra, però «poc elaborades», fet que indica que es tracta de tècniques de talla molt arcaiques, i «molt diferents a les que es van localitzar vora les restes de mamut», segons Vallverdú. La nova troballa, doncs, és més antiga, i podria datar-se de fa un milió d'anys. Vallverdú va destacar també que es tracta de troballes «molt rellevants, perquè pertanyen a un període clau en el qual tenen lloc les dispersions humanes fora d'Àfrica». Els investigadors consideren que en aquesta conca del Francolí «pot haver-hi els testimonis que provin els nous comportaments i habilitats dels grups d'humans. Uns comportaments que després estaran més desenvolupats, en períodes posteriors», segons Josep Vallverdú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.