Llibres

La crònica

Josep Pla, quan es podia fumar i no dur mascareta

A Josep Pla no li agradava que el fotografiessin ni que escrivissin sobre ell. Per sort, molt bons fotògrafs, periodistes i escriptors no van fer cas a aquell homenot i ens han deixat testimoniatge d’un llegat que enriqueix encara més el seu. Josep Valls (Sant Feliu de Pallerols, 1944) és una d’aquestes persones que va saber aprofitar l’estreta relació que va mantenir amb Pla per oferir-nos un retrat íntim, despullat, i quotidià d’aquest escriptor –i també personatge– en el moment crepuscular de la seva vida. Ho va fer, tal com recordava ahir a la Fundació Josep Pla de Palafrugell –“el temple de la literatura”, en paraules de Valls– quan va decidir acceptar l’encàrrec de Pius Pujades, aleshores director d’El Punt Diari, de publicar l’any 1981 totes aquelles memòries que havia anat recopilant arran de les converses que hi va mantenir al llarg de tant temps gràcies a la relació d’amistat establerta com a gerent del Motel de l’Empordà amb el client fidel de l’habitació 103 i la taula número 26 de l’establiment figuerenc, “una mena d’afegit del seu mas de Llofriu”, com ho descriu.

Els papers de Pla sortirien cada dia al Punt Diari, del 6 de juliol al 30 d’octubre, d’aquell any en què l’escriptor va morir. Després, Josep Valls publicaria en format de llibre Josep Pla inèdit (Galba/narrativa, 1982) i uns anys després encara amb un nou material un Josep Pla, converses a l’Empordà (Blume, 1986). I aquí no s’acaba, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor empordanès El Punt regalaria amb el diari del 23 d’abril Pla de conversa, un aplec dels textos els dos llibres anteriors. I com que la cosa no afluixa, encara menys passats els anys, ha estat ara l’ Editorial Gavarres que ha publicat aquest Històries de Josep Pla –ja s’enllesteix una segona edició donat l’èxit– que és un nou compendi d’aquelles converses que semblen talment monòlegs, com explica el director de l’editorial, Àngel Madrià. “És molt viu perquè parla de Pla i descriu com cap altre les seves vivències més personals. Un Pla que ja traginava xacres i era complicat, però que Valls va saber tractar i convertir-se a través dels seus relats que recollien les memòries en un verdader binomi Pla-Valls”, va afegir Madrià a la presentació del llibre ahir a l’epicentre planià. Un acte al qual van participar també l’alcalde de Palafrugell i patró de la Fundació Josep Pla, Josep Piferrer, i el fotògraf Lluís Maimí, un d’aquells que van saber captar amb un altre tipus de mecanisme artístic l’ànima de Pla.

Valls, a més d’alguna anècdota, va explicar com d’entusiasmat va començar aquesta aventura periodisticoliterària: des del primer dia que li van presentar Pla als vespres es posava a escriure com un possés, sense fallar mai, en arribar a casa i fos l’hora que fos, per tal de transcriure tot allò que recordava de la conversa de la jornada. “D’amagat, perquè potser si ho hagués sabut que ho feia hauria dit quemeu-lo!”, va dir irònicament, perquè tal com va confessar el mateix Valls “potser sí que ho sospitava...”.

Com a preludi, els assistents que van omplir la sala van veure un tast de la presentació de l’any 1981 a la Llibreria 22. A banda de veure’s més joves i trobar a faltar algun dels protagonistes, com Modest Prats, les imatges denotaven dos canvis evidents: que ja no es fuma a les presentacions i que no s’hi pot anar sense mascareta. Esperem que d’aquí poc, en una propera presentació d’aquest o ves a saber si un altre llibre de Valls la segona imposició s’esvaeixi en el temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia