Una perla a la Mar d’en Manassa

Amb un ambient cent per cent d’estiu empordanès, tramuntaneta, lluna gairebé plena, públic mediàtic i una mica de garbuix d’agost, Mayte Martín va presentar dissabte passat, al preciós espai de la Mar d’en Manassa del festival Portalblau de l’Escala, el seu projecte Tempo rubato. El títol de l’espectacle és un terme d’expressió musical clàssic que demana més intensitat en el tempo, i és ben bé això el que es va escoltar: intensitat en el contingut poètic, en emocions i en qualitat musical.

Mayte Martín a la veu i la guitarra, trenca l’etiqueta de cantant de flamenc i es reafirma com a gran músic, intèrpret vocal –amb un control espectacular de la veu– i com a creadora. Les seves vivències personals en l’amor i el desamor –amb els meravellosos arranjaments de Joan Albert Amargós– es van presentar amb un virtuosisme artístic i una frescor que van fer emmudir l’auditori i vessar més d’una llàgrima a mesura que avançava el concert. No en va, en el moment de presentar-lo, ella mateixa el va definir com “un dramón de la hostia”.

La comunió i complicitat elevada al màxim exponent amb el Qvixote Quartet –Daniel Cubero, violí; Maria Sanz, violí; Bernat Bofarull, viola, i Amat Santacana, violoncel–, Ximo Clemente al contrabaix, Pau Figueres a la guitarra i Arnau Figueres a la percussió, van ser tot un exemple d’ofici, amor i passió per la música, que es va palpar des de la primera nota i que potser va descol·locar a més d’un, per la sonoritat que creava aquesta formació, però que s’agraeix enormement en aquest temps de tanta simplicitat i mediocritat. Cal destacar també la tasca dels tècnics de so, que van tenir una feina complicada tant pel format com per l’espai i la meteorologia.

Tempo rubato és una perla en tot el seu contingut i un acte de generositat de Mayte Martín per compartir les seves vivències. A més, abans d’entrar del recinte et feia un altre regal: una targeta d’agraïment per l’assistència al concert, amb les instruccions per poder escoltar en exclusiva per internet Me siento sin piel com a avançament exclusiu del disc que veurà la llum la propera tardor.