El Lliure recupera un Mamet clàssic

Després de l'èxit de La forma de les coses de Neil LaBute (que s'ha reestrenat i es continua representant al Club Capitol), el director teatral Julio Manrique s'atreveix amb un altre dramaturg nord-americà, David Mamet. American Buffalo, originalment estrenada a Chicago el 1975, va llançar l'escriptor a la fama. Robert Duvall i Al Pacino són alguns dels actors que s'han enfrontat al text: a Catalunya es va veure el 1993 sota la direcció de Jordi Mesalles.

«Mamet inclou aquesta obra dins les seves tragèdies», explica Manrique. «És el retrat d'una constel·lació familiar curiosa.» El protagonista és en Don (Ivan Benet), propietari d'una tenda de trastos vells. Al seu voltant ronden en Bob (Pol López), un jove problemàtic i ex-drogoaddicte que l'ha adoptat com a figura paterna, i en Teach (Marc Rodríguez), figura endimoniada i corruptora que es creu superior a l'ambient decadent que l'envolta. L'acció, que esdevé tota a la botiga d'en Don, gira entorn de la planificació de l'arriscat robatori d'una moneda que porta gravada un cap de búfal: un client la va adquirir de la tenda per un preu que en Don considera ofensivament baix. «Mamet no escriu tesis, sinó comportaments: els seus personatges són molt potents», descriu Manrique. Així doncs, tenim un personatge humiliat, en Don, «individu que traeix les poques paraules que diu», explica Benet; en Teach, una entitat «tòxica» (segons Rodríguez) que busca excloure en Bob dels plans; i aquest últim, que López compara amb un «gos apallissat». Manrique compara la relació entre Don i Teach amb els Otel·lo i Iago shakespearians. El director es mostra entusiasmat per la feina dels actors, els quals han fet «un treball titànic».

«Els textos de Mamet tenen una dimensió de partitura», explica Manrique. «És un teatre viu i estilitzat; molt concret, però que desperta diverses lectures.» Admet que mai ha vist l'obra representada anteriorment: va veure, no obstant això, l'adaptació cinematogràfica de 1996 dirigida per Michael Corrente. «Em va agradar, és molt fidedigna, però dubto que m'hagi influït.» Reconeix que la peça té quelcom de Beckett, «la situació d'aquells diables tancats en aquella tenda desordenada». L'escenografia, prou realista, és caòtica en el seu aplegament d'objectes i trastos: «Deu ser l'única escenografia on no saps tot el que hi ha», riu Benet. L'obra estarà en cartell del 14 de gener al 14 de febrer.