Els gravats de Dalí per al llibre d'artista «Les Chants de Maldoror» arriben a Púbol

L'exposició, presentada ahir pel conseller Joaquim Nadal, es pot visitar des d'avui al Castell Gala Dalí

L'exposició Les Chants de Maldoror, comissariada per l'especialista en obra gràfica Juliette Murphy, consta de 38 peces: els trenta heliogravats –procés fotomecànic calcogràfic en el qual la imatge es traspassa a la planxa– que integren la sèrie, el llibre, tres proves d'estat en aiguafort i quatre dels dibuixos preparatoris d'aquesta edició. Les dues exposicions d'obra gràfica que s'han mostrat a Púbol, Alchimie des philosophes i aquesta, són fruit de la recerca que està portant a terme la fundació, des del 2002, en col·laboració amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Tot aquest treball de recerca i difusió vol subratllar la importància que tenia per a Dalí la seva obra gràfica que, segons el gerent de la fundació, Joan Manuel Sevillano, ha estat injustament desacreditada pels nombrosos intents de falsificació que s'han produït arreu del món.

Ahir es va recordar que Dalí va rebre amb molt d'entusiasme l'encàrrec de realitzar aquest llibre d'artista a partir del text originalment escrit el 1869 per Isidore Ducasse, comte de Lautréamont: una obra provocadora que els surrealistes van reivindicar com una obra mestra de la literatura. Dalí va començar a treballar en la sèrie a Portlligat, on va fer els dibuixos preparatoris mentre esperava l'arribada de les planxes de coure que, un cop preparades per l'artista en intenses sessions de treball que s'allargaven de la matinada al vespre, van viatjar a París, on es va estampar l'edició: als tallers de Roger Lacourière per als gravats i als de Philippe Gonin per a la tipografia.

El llibre d'artista va ser publicat per Albert Skira en una edició limitada que va tenir una acollida freda per part dels col·leccionistes de l'època –aquells burgesos als quals pretenien provocar Lautréamont i Dalí, «dos cervells alterats i sobreexcitats», segons Nadal– i ni tan sols es va exhaurir.

Dalí va reinterpretar l'obra de Lautréamont a través del seu propi imaginari i de la «interpretació paranoicocrítica de la imatge obsessiva de L'Àngelus de Millet», tal com va escriure en el fullet de l'exposició amb què es va llançar l'edició, a la galeria Quatre Chemins de París. A Les Chants de Maldoror, Dalí hi va fer diverses referències al quadre de Millet, que l'obsessionava en aquella època.

El pes de la realitat (nevada)

El conseller Joaquim Nadal va obrir ahir la seva intervenció a Púbol fent un doble aclariment: «No podia venir aquí sense abans passar a veure l'alcalde de la Pera, on encara hi ha gent sense llum. I encara que algú ho hagi insinuat, no té res a veure que hi hagi llum des de les 9 del matí amb el fet que avui tingui lloc aquesta inauguració: només és fruit de la progressiva normalització en el servei.» Un cop aclarit el tema, el conseller es va proposar –com a autodeclarat «cervell amb els peus sobre la terra o, tenint en compte les circumstàncies, sobre la neu»– fer «la deconstrucció realista del surrealisme dels cants i dels gravats», després de matissar que deconstruir no és res més que demolir o enderrocar. Nadal observa en aquests gravats de Dalí «un realisme perfecte», amb «una arrel profunda en la realitat més estricta, a través de les seves recreacions dels penya-segats del cap de Creus o la plana de l'Empordà». Per Nadal, els dibuixos de Dalí mostren una visió força amable del món «molt més escatològic» dels cants de Lautréamont. «En els seus gravats, els ganivets penetren en la carn d'una manera ingràvida, que no sembla que pugui fer mal.»

L'exposició, patrocinada per «la Caixa», té un catàleg curosament editat, amb textos de Montse Aguer, Pilar Parcerisas, Juliette Murphy i Elisa María Díaz González.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ARTS ESCÈNIQUES

Arrenca l’Escena Geminal amb una jornada de vi, música i dansa a l’Alt Camp

ALCOVER
ARTS ESCÈNIQUES

Temporada Alta avança deu espectacles nous i anuncia les vuit subseus

GIRONA
TEATRE

La companyia gironina El Salón de los Invisibles portarà l’obra ‘Popol Vuh’ a Chiapas

Girona
música

Motis farà esclatar el febrer xilè a Porta Ferrada

sant feliu de guíxols
Guillem Albà
Artista escènic. Debuta avui al Grec, de semidramàtic, a ‘Tota questa por que tinc ara’

“Hem actuat abans a la Xina que a Martorell”

Barcelona
Música

Biel Martí, des del país de les flors

barcelona
DANSA POPULAR

El Franquesa estrena una coreografia sobre Joan Miró

BARCELONA
homenatge

Commemoració del centenari de la mort d’Àngel Guimerà

Barcelona
cinema

Sitges homenatjarà Nick Frost, Corey Feldman i Fred Dekker

Barcelona