Cultura

Crítica

teatre

Sense màscara

Sense filtres. L’actriu Anna Sahun, sola a l’escenari, descobreix una faceta molt més enllà del personatge. Es presenta nova, fora dels recursos i les cantarelles dels actors hàbils en el discurs i a persuadir la càmera i l’audiència. Interpreta un muntatge ben insòlit. Que viatja del riure més inversemblant i desproporcionat al detall més tendre i fràgil.

Nenes i nens és una obra que va enfocant-se, concretant el motiu de la conversa per acabar acariciant el dolor, compartint la càrrega, deslliurant-se d’una ombra que mai no podrà esvair-se del tot. L’obra va tancant el focus, progressivament. Des d’uns fons de llum que pot evocar els cromes televisius, ben vistós en una escletxa de llum, amb un fil de veu de petó silenciat a un fill abans d’anar a dormir.

El text abassega i aclapara. La dificultat és que l’actriu pugui presentar-lo, mirant el públic, obertament. Creuant els moments íntims del record (dels més graciosos als més dolorosos i freds). La verborrea que sembla no tenir fi deixa arguments enlaire, aparentment, tot i que, al final, es van recollint en un llaç que ofega la gola.

Joel Joan és el director d’aquesta obra, que els va capturar de bon principi. l, de fet, també va fer un altre monòleg en aquesta sala creant un personatge polièdric, a partir d’un fet real de l’Alemanya nazi (Jo soc la meva dona, 2008).Ara, Sahun es mostra sense màscares, ni recursos. Furga en ella mateixa unes fronteres emocionals que ningú no voldria travessar. I dels moments divertits i entranyables familiars es passa a uns quadres molt més freds.

La peça ha entrat a La Villarroel i a la programació del Grec per la intensitat de la trama, que atrapa com un pedra que empeny pou avall. Però, més enllà de la ràbia per un acció injustificable, respira l’ànsia d’estimar de les persones afectades. És l’única manera de superar-ho, de llevar-se amb ànims cada dia. L’obra flirteja contínuament amb la relació de poder entre els homes i les dones, dins i fora de l’àmbit familiar. La societat està construïda perquè l’home acapari el poder. O és el sistema social el que prova de controlar i compensar el desequilibri entre els homes i les dones? En tot cas, és un dolorós i preciós cant a la vida, des del fons del pou.

Nenes i nens
Autora: Dennis Kelly
Director: Joel Joan
Intèrpret: Anna Sahun
Dijous, 27 de juny (fins al 7 de juliol) a La Villarroel


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El cinema Truffaut reobrirà el 12 de juny, tres mesos després

Girona

Pau al museu

barcelona
LLONGUE
CANTANT. VA SER LÍDER DE LA MADAM I ARA PUBLICA EL SEU PRIMER AMB CANÇONS NOVES EN DEU ANYS

“Gravar un disc, ara, és molt fàcil. El repte és que algú se l’escolti”

Canes tria Ozon, Trueba i ‘Josep’

Barcelona

Un projecte cultural per a cada institut

BARCELONA
literatura

Actes virtuals pel 50è aniversari de la mort de Josep Carner

Accions ‘invisibles’ transformadores
L’APUNT

Accions ‘invisibles’ transformadores

Inund’Art s’ajorna fins al setembre i l’octubre

girona

Els museus de Girona seran gratuïts part del juny

girona