Cultura

Crítica

teatre

Freda incertesa

La pregunta “Què és per a tu ser un home o una dona?” es perd en el relat de Raphaëlle Pérez

Si a Trans (més enllà) de Didier Ruiz al Teatre Lliure els testimonis trans eren persones de mitjana edat que expressaven la pau interior de saber-se felices i que expressaven optimisme, el cas de Raphaëlle Pérez d’aquest muntatge és molt més inquietant. Jove, amb el suport familiar i laboral, rastreja per les mirades d’odi al metro (a París i a Barcelona) i intueix una assumpció del seu nou cos, que la reconforta, però alhora li impossibilita aprofundir en relacions amb els altres, satisfactòriament. La Conquesta del Pol Sud tanca la seva trilogia (Nàdia, Claudia, i ara, Raphaëlle) amb la testimoni, aparentment, menys èpica. I alhora amb la que deixa més incertesa al seu present i futur.

A Raphaëlle, no hi ha el perill de la mort de fer-se passar per un noi per sobreviure a l’Afganistan dels talibans (Nàdia). O no hi ha la descoberta de tenir uns pares de mentida i còmplices dels que van assassinar els biològics durant la dictadura argentina de Videla (Claudia). Ara, es parla sobre les contradiccions de ser una persona trans. Ho fan amb un dispositiu molt similar al dels anteriors dos treballs. Amb Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer dins d’escena, entrevistant-la, i donant pas als vídeos. Exposant-se ells també en primera persona del singular. I sent el pont imprescindible entre unes persones valentes (pel que han viscut i perquè s’atreveixen a exposar-ho) i el públic anònim (d’aquí i d’avui). És cert que Raphaëlle parla d’un capítol que no es tancarà mai (com conviure amb el cos d’home quan et sents a gust habitant un cos de dona). Ella, a més de sentir-se còmoda amb ella mateixa, també vol conviure amb la resta. I s’adona que la societat no està preparada. I que l’arracona. No hi ha solucions ràpides ni bonistes possibles. Com no hi pot haver una resposta ràpida a la pregunta inicial formulada per Giua i Szwarcer (“Què és per a tu ser un home o una dona?”). Potser, en aquesta ocasió, el relat cronològic allunya les reflexions dels membres de La Conquesta del Pol Sud. Quan desapareixen les reflexions d’ells sobre el privilegi social de ser homes blancs i heterosexuals, cau l’eficàcia de contactar amb tot el públic. Transmeten la incertesa de Raphaëlle, però es refreda la revisió personal, plantejada inicialment.

El treball que realitza La Conquesta del Pol Sud continua sent útil socialment i ja preparen noves formes escèniques per mantenir el testimoni (actor amateur) en primer pla i, alhora, que se senti acompanyat per la complicitat del director i l’escenògraf.

Raphaëlle
Companyia: La Conquesta del Pol Sud
Dijous, 9 de gener (fins al 2 de febrer) a la Sala Tallers del TNC


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor als 59 anys Xavi Turull, percussionista d’Ojos de Brujo

Barcelona

El mosaic ceràmic i l’escultura de Subirachs tornaran a l’edifici Mercuri

Barcelona

Consciència de classe

barcelona

Alerta Subirachs

barcelona

Addicta a la rebel·lió

girona

Teatre transatlàntic

GIRONA

Una nova ‘app’ cultural

BARCELONA

Les primeres lletres del Mot

Girona / Olot

Els torroellencs Despit, als Països Baixos

torroella de montgrí