Cultura

Crítica

teatre

Encert de triar la part; error de confondre-la amb el tot

Marta Galan fa una dècada que s’ha centrat en un treball molt social. Ara, com a autora resident del Lliure, ha volgut fer una nova versió del teatre comunitari i, probablement per les causes legals que vol denunciar, ha hagut de recular la visió dels joves que avui venen a Barcelona a treballar i progressar, com ho van fer els joves dels anys cinquanta, que avui ja són jubilats. Acompanyant els testimonis de la gent gran, Susanna Barranco exposa el cas dels seus pares i exposa les contradiccions. Amb ella, Núria Lloansí i Juan Navarro, hi ha una contundència que és tota una garantia.Però es perd la frescor i la valentia de les àvies de l’Antic Teatre. La forma, que alterna fotos i citacions amb una posada en escena molt física, simbòlica, té molta potència. L’aire social pren to polític. I és oportú. Catalunya és la que és gràcies a l’esforç de tothom, sense excloure procedències, ni cognoms (per bé que se’ls margini abans i ara, per desconfiança).

Sens dubte demostrar que hi ha un mirall (una pila de causes que es repeteixen en l’estigmatització del nouvingut) és una terrible troballa. Sembla que no se n’hagi après, en dècades. Però convertir l’exemple en categoria porta a un reduccionisme pervers i erroni. Perquè la mirada de desaprovació cap a les classes dirigents catalanes anul·la l’existència i la potència de l’obrerisme català (fa un segle de la vaga de La Canadenca, per exemple) o de la solidaritat (la reclamació de drets als barris dormitori del desenvolupisme, que es van dotar de serveis gràcies al veïnat i també a la solidaritat que s’hi va sumar). Si Catalunya fos entre rics catalans i pobres estrangers, seria un país insostenible. Per això, empipa comprovar aquest desenfocament dramatúrgic. Avui, la Catalunya integradora és la que ha fet que molts fills d’arreu reclamin uns drets socials i democràtics que el govern espanyol (el més progressista de la història, es fan dir ells mateixos) els endarrereix.

Forasters vindran...
Dramatúrgia: Marta Galan
Dissabte, 3 d’abril (fins el 25) a l’Espai Lliure.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una sàtira a flor de pell

barcelona

El MNAC agafa el vol

barcelona
Mònica Randall
Actriu

“Els personatges de la Gürtel són tots a «La escopeta nacional»”

Barcelona

Els premis Valvi reivindiquen la tasca i figura de Joan Ribas

Girona

La banda d’Erik el Belga torna a l’acció

Banyoles
Netflix
Sèrie / Fantàstic

Un volcà islandès desperta un submón a ‘Katla’

Cinema
Drama històric

Sergio Castellitto, un D’Annunzio sota vigilància

Musical

‘En un barrio de Nueva York’, per aixecar la moral

Terror

Cillian Murphy i Emily Blunt, en un lloc gens tranquil