Cultura

Consolidar el triangle

Edicions 62 presenta les obres guanyadores del Joanot Martorell, ‘El carrer de baix’, de Vicent Flor, i de l’Ausiàs March, ‘Llum de cançó’, de Miquel Àngel Llauger

“Tot català que estimi la llengua hauria de fer una peregrinació a Gandia”, opina Cornudella
Vicent Flor debuta en novel·la, però Miquel Àngel Llauger és un poeta reconegut

Els premis literaris Ciutat de Gandia han unit, com si fossin unes línies aèries culturals, València (VLC) –perquè Gandia no té aeroport–, Palma (PMI) i Barcelona (BCN). S’acaben de presentar les obres publicades per Edicions 62 que van guanyar, el novembre passat, el 43è premi Joanot Martorell de narrativa (El carrer de baix, de Vicent Flor) i el 59è premi Ausiàs March de poesia (Llum de cançó, de Miquel Àngel Llauger). Flor és de València i Llauger, de Palma. “Aquest premi em fa una il·lusió especial, perquè ha estat escrit a Mallorca, premiat a València i publicat a Barcelona”, va dir Llauger.

En l’acte era present, entre altres personalitats del món polític i cultural de Gandia, l’alcalde de la ciutat, José Manuel Prieto. “Considerem que Gandia és la capital literària valenciana”, va declarar, perquè hi van néixer els dos grans autors medievals que donen nom als dos premis, Ausiàs March i Joanot Martorell. “Tot català que estimi la llengua hauria d’anar a Gandia com qui fa una peregrinació a la Meca”, va comentar l’editor Jordi Cornudella. “S’ha evidenciat el triangle de la gran literatura i de la llengua que compartim catalans, valencians i balears”, hi afegia.

Pilar Beltran, editora d’Edicions 62, va assegurar que “aquests premis mantenen vius els lligams entre els lectors catalans i els valencians”. “Edicions 62 celebra el seixantè aniversari, cosa que farem constar amb un logotip a la contraportada dels llibres que publiquem aquest any, i té gràcia que el primer llibre que vam publicar, el 1962, va ser d’un valencià, Joan Fuster, Nosaltres, els valencians, i el primer en aquest aniversari també és d’un valencià, Vicent Flor.”

A El carrer de baix, Vicent Flor ens parla de l’amor i de la mort, “que ressonen semblants, quasi com si fossin germans”. El carrer de baix és una història d’amor i d’amistat, de mort i de desamor, que transcorre a València ciutat i a la zona rural de la vall de Gallinera.

En aquesta vall, amb gran densitat històrica però escassa densitat poblacional, la soledat fa estralls. Hi viuen en Joan, professor d’institut, i la Sara, una psicòloga que conrea bancals. També hi va a parar en Carles, un editor de llibres que pretén escapar del dolor que li genera un fill que ha acollit, amb problemes de drogues i de delinqüència.

“Volia contar la història dels nois tutelats, que al País Valencià són uns 3.000, molts amb problemes greus. El protagonista, el Diogo, té un trastorn dissocial; no és estrany, perquè l’han rebutjat dues famílies”, va explicar Vicent Flor. “És una novel·la dura i trista, que es pot alleugerir una mica a través de l’escapatòria de l’amor, de la història d’amistat que també explico. Amistat com una de les formes de l’amor; l’altra que surt és el que hi ha entre pares i fills.”

Vicent Flor (València, 1971) és editor i gestor cultural. Doctor en sociologia i llicenciat en ciències polítiques i en antropologia, va ser conservador del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (1998-2015) i des del 2016 dirigeix la Institució Alfons el Magnànim. Com a assagista, ha publicat títols com ara Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, Societat anònima. Els valencians, els diners i la política i Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats.

El carrer de baix és el seu debut en novel·la i li va valer el premi Joanot Martorell (dotat amb 20.000 euros), a parer d’un jurat format per Xavier Aliaga, Víctor Labrado, Valèria Gaillard, Martí Domínguez i Pilar Beltran.

“Tenim una llengua comuna, però a vegades ens donem l’esquena. O, com vaig escriure en un assaig, mig de broma, som dos països separats per una mateixa llengua”, va explicar.

Escrita en català estàndard, l’obra està formada per 47 capítols més aviat breus. “Té una mica d’autoficció, perquè he estat pare d’acollida i he conegut molts professionals i altra gent implicada en la temàtica.” “Són xiquets ferits que convertim en petits delinqüents perquè no els cuidem com toca.”

Va triar la novel·la en comptes de l’assaig sociològic perquè tenia molts “fragments reals”, i la ficció li va permetre unir-los amb llibertat. És la història del Diogo, però podria ser la de molts altres. Per tot plegat, és un text en trànsit entre l’assaig i la novel·la, “amb una clara intenció de denúncia social d’una situació que surt poc als mitjans”. “La ficció m’ha permès arribar a més lectors i d’una manera més potent que l’assaig”, opina Flor.

Entre molts altres temes que també hi apareixen, com la solitud i l’alcoholisme en el món rural, hi ha la relació entre aquest món rural i el món urbà. “Més que anar a favor de l’un o de l’altre, és un cant contra la despoblació.” A la vall de Gallinera, fa pocs anys hi havia uns 2.000 habitants; ara, “uns 500, un 20% dels quals són gent de fora, que busca habitatge més barat”.

Dos llibres en un

Miquel Àngel Llauger, que el 2018 va guanyar el premi Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb Fourmillante, es va endur el premi Ausiàs March (dotat amb 8.000 euros) amb Llum de cançó. El jurat va estar format per Jaume Pont, Maria Josep Escrivà, Rubén Luzón i Jordi Cornudella.

“Llauger sap fer molt bé les dues formes poètiques que presenta en aquest llibre, la poesia més lírica de la primera part, La parla de les mèrleres, i la poesia narrativa de la segona, Els nins de maig (matèria de Bretanya)”, detalla Cornudella.

Miquel Àngel Llauger (Palma, 1963) és poeta, traductor i crític literari. Des del 1986 ha publicat nombrosos reculls de poemes i també ha fet alguna incursió en la narrativa i en la poesia satírica. És vicepresident a les Illes Balears del PEN Català.

“La primera part són poemes de temàtiques diverses, posats per l’ordre alfabètic dels títols”, va explicar Llauger, perquè és un conjunt com de miscel·lània. “Les dues parts les relaciona un cert aire de cançó. D’aquí ve el títol Llum de cançó.”

En la segona part, explica “un episodi fosc de la llegenda artúrica”, quan va emular Herodes i va fer matar tot de criatures perquè una de les quals havia de ser el nou rei. Descriu aquesta història i hi intercala deu poemes, o cançons, dedicats a deu nens assassinats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor Vangelis, compositor de ‘Blade Runner’ i ‘Carros de foc’

BARCELONA

Turner brilla al MNAC

barcelona

Mor Jordi Puerto i Parramon, impulsor de "La sardana de l'any"

Eduard Vicente, nou gerent del Macba

barcelona

Monica Bellucci i Josep Carreras, caps de cartell del 36è Festival Castell de Peralada

peralada

Aventures intrèpides al Sónar

BARCELONA
SEBASTIÀ PORTELL
President de l'AELC, impulsa un seminari sobre autores tealtrals del segle XX

“Avui, ens interessen les autores teatrals del XX”

BARCELONA

Un crim d’estat

Canes

Los Enemigos: Rock sense bestieses

BARCELONA