Cultura

Crònica

Sismògraf d’Olot

D’on arrenca la vida

El Sismògraf detecta els microorganismes per protegir-los i preservar d’aquesta manera la vida i l’art

A les escales que porten a La Carbonera es projecta 24 Preludios. Són imatges que pretenen captar com si fos un microscopi el que determina que hi hagi vida en un cos. La natura va construir les formes geomètriques abans que aparegués la trigonometria. El Sismògraf (que acaba avui amb la clàssica matinal del Parc Nou en moviment) es preocupa, més que mai, per insuflar aire a la vida. I es pot fer traslladant les acrobàcies als boscos però també, per contrast, aportant animalitat a l’humà. O exemplificant la paradoxa d’una autòmat artificiosa en un aparador intocable (com Raquel Gualtero) que converteix la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal en una vitrina inquietant. Amer Kabbani busca l’arrel de la vida sota la runa de Síria. La persona també és víctima de la violència.

Runa és el nou espectacle de l’artista de circ Amer Kabbani. El portador, ara, actua sol i en comptes d’un àgil per fer voleiar, mou una catifa de grans dimensions. I incorpora la paraula: nascut a l’Hospital Clínic de Barcelona comprova com els seus trets l’arraconen i el converteixen en una amenaça terrorista per als veïns que en desconfien. Sota la runa dels edificis bombardejats de Síria va estar un temps desenterrant cossos. Alguns amb vida, altres sense. Picant els maons va adonar-se de quines són les seves arrels, a les quals no vol renunciar, alhora que clama llibertat a tothom per construir espais de confiança. Kabbani sorprèn amb un discurs sensible, que commou. Rescata un paper d’entre la runa que diu “Si trobes aquest full no desisteixis a trobar-me”. I en aquesta cerca iniciàtica hi ha els jos desapareguts o que lluiten per seguir en el record.

Àngel Duran, per contra, evoca els versos de La vida es sueño dins d’una càpsula que governa un ordinador que combat amb l’humà que hi habita. Una pugna de fluorescències que pot recordar 2001, Odissea a l’espai. Duran, amb uns moviments estilitzats de robot (mentre es desplaça desarticulant les cames, els braços despleguen els canells i el coll pivota sense perdre la verticalitat), hi ha afegit tecnologia, que li dona més espectacularitat però atenua la preciositat del moviment. Per acabar, Cuir, d’Un loup pour l’homme, torna al cos i a la brutalitat. Els dos artistes mantenen un equilibri físic, combatent estrebant-se l’armadura de cuir. Amb alguns moments de joc, representant que un és el genet i l’altre el cavall, fan veritables equilibris insòlits i de notable desgast físic.

El Sismògraf ha canviat de color corporatiu. Ara fa servir un verd fort en comptes del blau turquesa. És una manera de demostrar un canvi d’etapa, un major arrelament al territori i una major sensibilitat per la natura. En realitat, aquest festival (que aquest any ha dimitit de ser estratègic, això sí) sempre ha tingut l’atenció pel medi des de bon principi. Només cal recordar que el festival que detecta el moviment és la continuació del PNRM. En tot cas, ara l’organicitat ha augmentat i també el seu compromís social. L’any passat buscava les rèpliques dels volcans; ara detecta els microorganismes per protegir-los i, d’aquesta manera, preservar la vida (de la natura i, en conseqüència, de la humanitat) i també l’art.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.