Cultura

Pilar Beltran

Editora

“La identitat editorial es veu a través del catàleg”

Als anys seixanta no hi havia cap editorial que estigués fent amb la mateixa amplitud el que feia Edicions 62
La feina d’un editor també és construir els llibres, treballar-los i acompanyar-los

Edicions 62 celebra 60 anys, i per parlar de l’efemèride quedem amb la seva actual editora, Pilar Beltran. Ens cita a la Biblioteca de Catalunya, que té el fons editorial i documental d’Edicions 62. A més que ens comenti el passat, el present i el futur de l’editorial, demanem a Beltran que ens triï el llibre més destacat de cada dècada. “Només un?! Això és molt difícil, triar sis títols entre 6.000!”, es queixa somrient, però ho fa.

Quants anys fa que és l’editora d’Edicions 62?
Vint anys. El maig del 2012 vaig començar. Jo estava treballant al Cercle de Lectors, i el Xavier Folch, la Martina Ros i el Pere Sureda em van trucar i vaig començar-hi a treballar.
Un terç dels 60 anys de l’editorial, doncs. Déu-n’hi-do.
Sí. Quan em van demanar que m’incorporés a l’equip d’Edicions 62 havien plegat l’Oriol Castanys i l’Anik Lapointe.
Han canviat força coses, en aquests anys. D’entrada, formar part d’una matrioixca editorial... Tot i que us ha fet més forts, evidentment.
Han canviat moltíssimes coses. Quan vaig entrar, hi havia de president Josep M. Castellet i Xavier Folch encara estava exercint de director literari. La seu era a Peu de la Creu –ben a prop d’on som– i l’ambient era molt més familiar. Ja era Grup 62, per tant no era una sola editorial, hi havia Península, feia anys, i també Empúries. No era el gran grup en català que és ara, amb Proa, Columna, Destino i Planeta.
I què ha canviat?
El tu a tu familiar que podíem fer amb el Castellet i el Folch, que venien cada dia, ara és una altra cosa. Malauradament, ells dos ja no hi són... Amb el Xavier Folch, tot i que ja estava jubilat, en plena pandèmia parlàvem cada setmana, i una mica de suport el tenies. Ara econòmicament estem molt enfortits. Els patiments i tensions econòmiques que hi havia han desaparegut. Les angoixes fortes per als autors, traductors i editors ja no hi són. Hi ha una estructura que funciona molt bé i et donen una absoluta llibertat, una independència de criteri pel que fa al contingut del que publiques.
A més de l’aparell comercial, en què més es nota la diferència?
En les noves tecnologies del segle XXI, que vam ser dels primers a aplicar, com ara digitalitzar tot el catàleg, fer llibres electrònics, audiollibres... I això es pot fer perquè tens la sinergia d’un grup gran.
Tenint en compte la història i el fons editorial de 6.000 títols, afirmaria que Edicions 62 és, potser, l’editorial en català més important?
No m’ho hauries de preguntar a mi [riu]. Edicions 62 ha tingut un paper fonamental en introduir la literatura universal en català. D’altra banda, tot el fons històric que té de lectura escolar amb els clàssic catalans contemporanis i d’unes col·leccions tan rellevants com la MOLC [Les Millors Obres de la Literatura Catalana] i la MOLU [Les Millors Obres de la Literatura Universal], sí que la fan important. Als anys seixanta no hi havia cap editorial que estigués fent amb la mateixa amplitud el que feia Edicions 62.
Com a editora de 62, de què se sent més orgullosa?
Una de les potes importants ha estat donar a conèixer a casa nostra la literatura internacional contemporània. Cada any fem un esforç per mirar d’integrar al catàleg els premis Nobel que no tenim, tot i que som l’editorial catalana que ha publicat més premis Nobel. I també hem mirat de corregir la manca d’autores internacionals, i d’aquí que no havien estat prou valorades, com Doris Lessing, Edna O’Brien, Harper Lee...
I, en primera persona, de quin títol o autor dels que ha publicat se sent més satisfeta?
Home, de Yuval Noah Harari, amb Sàpiens. Edicions 62 té la pota de literatura però també té la d’assaig. De l’assaig de Harari estic absolutament satisfeta perquè quan el vaig contractar només s’havia publicat en hebreu, amb molt d’èxit però... mai se sap. Vaig poder llegir una traducció a mig fer en anglès i em va encantar perquè dona una nova mirada a la història universal. Però vaig dubtar perquè eren 500 pàgines de traducció d’un historiador que no coneixia ningú. Em van fer decidir, i els ho agraeixo molt, el Josep M. Castellet i el Xavier Folch, perquè em van dir que sempre és millor perdre diners amb un bon llibre que amb mals llibres pels quals pagues diners igualment i queden al teu catàleg per sempre.
Però no tot és comprar...
No, la feina d’un editor també és construir els llibres, treballar-los i acompanyar-los amb tota mena de detalls i fent que altres creguin en l’aposta, començant pels comercials de la casa i acabant amb els periodistes culturals i, és clar, els lectors.
Grup 62, i per tant les editorials que el formeu, sembla estable com un transatlàntic. Amb tot, suposo que sempre heu de mirar de fer canvis, de millorar, d’innovar, de buscar nous autors... Quins projectes té, de cara a un futur immediat?
Hem passat una pandèmia i l’hem resistit molt bé. L’any passat va ser un dels millors de la història per al sector, paradoxalment. Aquest any caldrà confirmar que realment ha crescut el nombre de lectors. La nostra intenció és continuar consolidant l’assaig i el pensament, perquè creiem que hi ha un camp per recórrer amb llibres d’autors d’aquí. L’any passat ja ho vam començar a demostrar amb el premi Bones Lletres d’assaig humanístic, amb el suport de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.
Els textos acadèmics no solen ser fàcils...
Aquesta és la feina que tenim, buscar bons autors d’aquí i aconseguir que facin compatible l’academicisme amb la divulgació, perquè arribin a més lectors. Aviat presentarem una col·lecció per potenciar-ho.
Què teniu previst, per celebrar aquests 60 anys?
Hi ha un element important en l’aniversari rodó d’una editorial històrica com Edicions 62, i és posar al dia, en ordre, el catàleg general. Acaba sent un llibre gruixut i avorrit de llegir [riu] però molt necessari per als investigadors i per als mateixos editors. La identitat, la personalitat d’una editorial es veu a través del seu catàleg, on apareixen les col·leccions, els títols, els autors, les tendències...
I no faran cap festa?
Sí, avui en fem una a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que començarà amb una taula rodona sobre l’edició, amb autors de la casa, la Najat El Hachmi, la Carme Riera, el Jordi Amat, l’Albert Forns i el Paco Escribano.
Tot i que des d’un gran grup editorial pot ser incòmode parlar-ne, què opina de les moltíssimes petites editorials independents que han aparegut en els darrers deu anys?
Cadascú pot fer el que li sembli. Dit això, crec que aporten una gran riquesa al sistema literari català. Em sembla molt positiu, però caldria distingir entre les que tenen voluntat professional i les que volen quedar-se en amateur. Soc partidària que el món editorial estigui professionalitzat. Tot pot valer, però els autors, els editors, les agents volen viure de la feina, i cal que el lector vegi que darrere de cada llibre hi ha una feina professional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.