Arts escèniques

Crítica

teatre

Col·lapse al ‘living’

L’esquena d’un sofà que domina el menjador d’un pis d’estudiant amenaça el públic. Tot està ple d’estanteries, caixes, quadres i miralls. No es veu ni una finestra. L’escenografia d’Alejandro Andújar il·lustra el col·lapse que pateix el cap de Jean-Claude Romand: està atrapat. Aquest influent investigador de l’OMS es revela com un gran mentider i assassí de la seva pròpia família. Emmanuel Carrère es va obsessionar també amb aquesta història i no va deixar d’indagar fins que va escriure aquesta narració de true crime en què ell mateix apareix. Julio Manrique proposa, doncs, una escena en què hi ha els dos protagonistes del llibre (l’autor i el criminal), que mantenen una conversa pacífica, racional sobre un crim múltiple atroç.

Carles Martínez és un Romand d’espatlles caigudes, exquisidament educat i quasi servicial però incapaç de confessar, fins després del seu aparent intent de suïcidi. L’actor conté pensaments, cap endins, i només les càmeres revelen uns primers plans carregats de profunditat. Pere Arquillué (Carrère) es pregunta per què l’ha atrapat aquest succés mediàtic i juga a posar uns colors molt matisats amb els altres personatges (sobretot amb Corinne, l’amant, o amb el periodista de successos). El muntatge manté un ritme calmat, de conversa que prova de no deixar cap fil perdut en un living que no correspon al de la casa luxosa de la família, sinó al lloc on es va construir la primera tràgica mentida. Hi ha un cert aire de thriller per endevinar el perquè de la seva acció reprovable. O la veritat de la seva demanda de perdó. La intensitat no baixa en cap moment. Refresquen el drama amb alguns tics d’humor metateatral que, tot i que molt tènues, menystenen el respecte a les víctimes. La narració dels fets és freda, sense sang. Però amb algun tret que reincideix en el petit excés. L’adaptació es mostra distant amb Romand. Tot i que l’humanitza, es deixen entreveure unes possibles raons per les quals s’ha aprofitat del benefici del dubte d’una justícia garantista. És víctima de la pressió social, i alhora és culpable de no haver-s’hi revoltat abans i sense necessitat de cap crim.

L’adversari
Autoria: Emmanuel Carrère
Adaptació: Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique
Direcció: Julio Manrique
Intèrprets: Pere Arquillué i Carles Martínez
Divendres, 7 d’octubre. Al Municipal. Temporada Alta. Farà temporada al Teatre Romea de Barcelona, de l’1 al 19 de març


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

equipaments

Primers visitants a la seu definitiva del Museu Morera de Lleida

LLEIDA
CRÒNICA

Nit de clàssics

LLIBRES

Esteve Miralles reuneix la seva poesia a ‘L’Estrany’

Girona
Josep M. Figueres
Historiador i autor del llibre “Valentí Almirall. Quan tot va començar”

“Almirall era un polític que no va poder exercir com a tal”

BANYOLES
ARTS EN VIU

La cultura invertebrada, a Igualada

IGUALADA
música

Neix el nou cicle Música al Gironès, de música de cambra i de petit format

salt
música

Toni Subirana i Manel Camp estrenen diumenge ‘100 anys de Cançons de rem i de vela’

palamós
Cultura

Mor Enrique Llácer, compositor i percussionista de jazz

commemoració

El Govern commemora els 200 anys del naixement de Josep Anselm Clavé

Barcelona