Art

Mirador

De tots els colors

David Ymbernon a la sala El Quadern Robat i Oli Berg a la Jorge Alcolea fan del color emblema de l’obra

Si féssim un tomb per totes les galeries de Catalunya i preguntéssim: “Com va la cosa?”, “Negra”, seria la resposta majoritària. Però com que l’art és alguna cosa més que negoci i els que formen part del tinglado tenen un punt de somiadors, aviat la tristor del negre esdevé alegria de coloraines. Sort en tenim, de l’art.

David Ymbernon. I de colors va la cosa. Tothom que conegui la polièdrica, polifacètica però monocroma obra de David Ymbernon (Igualada, 1979), sap que el taronja és el seu color. Un color viu, alegre i festiu que l’artista treballa de diferents maneres. Una d’elles és la performance. Això no vol dir que no sigui també creador objectual, el que succeeix és que Ymbernon és artista que necessita acompanyar l’obra amb la seva presència; de fet, sovint, ell és la seva ataronjada creació. Per això si es fica en una peça teatral fa de tot: escriure-la, fer els decorats, el càsting, el cartell i, si també s’escau, fer d’acomodador.

La seva darrera peça escenogràfica ha estat Latung La La La en dansa, mateix títol de l’exposició que presenta a la galeria El Quadern Robat (Còrsega, 267, de Barcelona; fins al 28 de juliol). Aquesta coincidència no és banal. En la mostra es poden contemplar molts dels elements que ha utilitzat a la peça teatral i no només com a recursos escenogràfics, sinó com a obres que tenen una significació artística per elles mateixes. Com el guió teatral, que no és cent per cent literari, sinó fet amb imatges dibuixades. També s’hi exhibeixen una magnífica pel·lícula d’animació feta amb el sistema stop-motion, el cartell de l’obra, una fotografia i un muntatge escultòric en què no pot faltar un dels personatges preferits d’Ymbernon: Madelman (òbviament, taronja). L’obra d’Ymbernon és un ininterromput work in progress en què tot es reaprofita i transforma per elaborar un sol discurs amb diferents matèries i suports.

Oli Berg. Canviant d’artista, de registre i de sala, ens aturem a la Jorge Alcolea (Johann Sebastian Bach, 16, de Barcelona; fins al 21 de juny) on s’exposa el treball colorista de l’artista ucraïnesa, arrelada des de fa anys a Catalunya, Oli Berg, que ens presenta, també amb una mateixa idea artística però amb diferents formats, un treball que té el paisatge al seu rerefons. Aquest paisatgisme, no obstant, no és evident. No veurem un bri de gespa o cap capçada d’arbre, sinó un paisatge fet de sensacions cromàtiques: taques de color delimitades que transmeten la contradicció d’una obra ordenada per la seva definició però caòtica per la gran varietat de colors. Un equilibri fet a partir de confrontacions. El mateix cromatisme dels quadres el trobem en les escultures de bronze que oculten el seu autèntic color amb vives intervencions cromàtiques, que donen per aquest motiu, i per les singulars formes, la idea d’una natura de somni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia