El dramaturg i director Marc Rosich ja va signar dos volums del teatre maleït de Joe Orton amb Prometeu i el suport de l’Institut del Teatre. Ara s’acaba d’editar la tercera entrega de Teatre maleït de Tennessee Williams que recull Aquí ja no s’atura el primer tren del matí i En el bar d’un hotel de Tòquio. Com és habitual en aquesta col·lecció, la traducció es presenta en l’original anglès (a la pàgina esquerra) i la versió catalana (a la dreta) per poder veure d’un sol cop d’ull les decisions de traducció de Rosich.

El dramaturg nord-americà, havia aconseguit notables èxits amb melodrames com La nit de la iguana, La gata sota la teulada de zinc, Un tramvia anomenat desig o Zoo de vidre va considerar que havia de renovar el seu format i va anar encadenant fracassos a la cartellera. Xavier Albertí en va fer una dramatúrgia a partir d’aquests personatges (igualment perdedors) i salpebrat amb capítols de la vida del dramaturg a Tennessee (Romea, 2006).

Ara, l’editorial Prometeu ha decidit rescatar els originals que els coetanis de Williams, havien titllat massa experimentals, al·legòriques o autobiogràfiques, “però que ara es revelen visionàries”, segons els editors. Aquests dos textos, escrits quan l’autor ja és conscient que ha acabat la seva època daurada, tenen com a eix central la lluita contra els estralls del temps i la proximitat de la mort inapel·lable. En aquesta recerca de la nova veu, pugna amb les addiccions del seu jo més autodestructiu.

A Aquí ja no s’atura el primer tren del matí la protagonitza una adinerada senyora, que ja ha enterrat quatre marits i es proposa escriure les memòries de la seva vida. També una dona madura i sense prejudicis és la protagonista d’En el bar d’un hotel de Tòquio. Ella és la dona d’un famós pintor en crisi i feble de salut que afronta amb les armes del sarcasme haver malgastat la seva vida al costat d’un home que detesta i avorreix. Els dos anteriors volums del dramaturg recullen Camino Real i La davallada d’Orfeu (Teatre Maleït I); i De sobte el darrer estiu i Vieux Carré (Teatre maleït II). Per ara, no s’editaran és traduccions, però no es descarta que es faci una nova entrega, pròximament. L’obra de l’autor és tan prolífica, indiquen que es podrien fer una vintena de llibres per recollir tot el seu material maleït.

Tennessee Williams (Columbus, 1911 – Nova York, 1983), és considerat un dels tres dramaturgs estatunidencs més importants del segle xx, al costat d’Eugene O’Neill i Arthur Miller. Amb una enorme capacitat per comprendre la condició humana i un gran talent per representar retrats incisivament psicològics. Els seus personatges es caracteritzen pel seu ancoratge en un passat tant ideal com irreal i per la sensualitat que desprenen, així com per una pulsió sexual que els posseeix (símbol de vitalitat) i que han d’ocultar o reprimir a causa d’un entorn social hostil. Aquesta darrera característica resulta fàcilment identificable amb el tarannà vital del mateix autor.