“‘Nelly blue' ajuda a digerir els canelons de Nadal”

Xavi Mira (X.M.): No en té. Si l'hem de definir d'alguna manera és de gamberrada, una comèdia musical. Nelly blue explica la història de dues persones que es volen dedicar a la música. Són dos freaks entranyables, no ens en riem d'ells.

X.M.: Per això situem l'acció abans fins i tot de la revolució dels karaokes dels anys 80. L'acció és el 1973 i ells procuren promocionar-se actuant a envelats i sales de festes. També participen en concursos. Busquen l'èxit. Cantar els dóna de 3 a 5 minuts de glòria.

Albert Ribalta (A.R.): Volen progressar però no s'adonen que, difícilment cap gran productor anirà a trobar noves veus per aquests concursos.

X.M.: Ells volen viure de la música. No busquen la fama. Cada pas és un èxit per a ells. Nelly blue traça un petit instant, no es veu una gran evolució.

A.R.: Nelly és una laca. L'acció passa en una perruqueria. Jo sóc Rocco, un perruquer que canta cançons melòdiques italianes. Canviaré la vida de Ximo, el company que també vol triomfar com a músic. Sortirà com si fos l'alter ego de Nino Bravo. Si un ja té un camí après, que li ensenyarà, l'altre té el talent.

X.M.: Nelly també recorda la mare de Ximo, el meu personatge. Es deia Noelia però li diuen Nelly.

A.M.: I blue fa referència al color blau: el somni és creuar l'oceà triomfant.

X.M.: Tenen una gran il·lusió però amb motivacions diferents. Ximo no pot cantar a casa. La seva mare no pot escoltar música. Ha de cantar d'amagat.

A.M.: Rocco somia en deixar la perruqueria. Però, coneixent el personatge des de fora, saps que mai s'hi atrevirà perquè no està del tot segur de la seva veu.

A.M.: Són dues ànimes solitàries. Suposo que si ell li ofereix els seus contactes és perquè necessita un amic.

X.M.: Hi ha una desena de cançons. Però tots tenen alguna complicació vocal.

A.M.: Són cançons difícils, però els dos protagonistes, amb més o menys talent, ho entreguen tot per triomfar.

X.M.: Ens mana el calendari de tots dos i de la directora Marta Pérez. Vam estrenar a Tàrrega i ens va anar bé fer una gira pels caps de setmana. Entre setmana, teníem compromisos amb les sèries de televisió. Arribarà a Barcelona rodada.

A.R.: Sí, fins i tot la farem per cap d'Any amb raïm i tot. Sense pretendre-ho ens ha sortit una peça molt festiva.

X.M.: Potser no té final feliç, pot resultar agredolç però no és tràgic.

A.R.: Després d'una funció a Palma vam anar-hi amb els tècnics i ens vam trobar dues persones que eren un retrat exagerat dels nostres personatges!