cultura

l'entrevista

“Es pot parlar de llibres d'una manera divertida”

Sempre presenta Página 2 amb una samarreta negra que porta ben a la vista el logotip. La idea és oferir la literatura als consumidors com si fos una mena d'Ikea assequible a tothom?

La veritat és que vam pensar que portar la samarreta era una manera d'evitar problemes de continuïtat en el vestuari. Fem un programa amb molts d'exteriors i viatgem per tot l'Estat, no podia estar permanentment pensant què portava la vigília. A més, és una forma d'enviar un missatge de distensió a l'espectador: es pot parlar de llibres d'una manera divertida.

Fan un programa de mitja hora estructurat en moltes seccions i li agrada entrevistar els autors en llocs poc habituals: un descampat, un saló de futbolí...

No pretenem fer crítica literària sinó informació sobre els llibres, per això fugim sempre de les entrevistes en despatxos o en habitacions d'hotel. Som una televisió pública i volem ajudar a fomentar la lectura. Ens adrecem a tota mena d'espectadors, també als que no compren revistes especialitzades, els que no tenen del tot clar què volen comprar i llegir. Al cap de tres anys, una de les coses que més m'agraden és que també tenim molts espectadors que al web ens confessen que, tot i no ser lectors habituals, el programa els agrada.

Com tots els programes culturals, els horaris el maltracten. Acaben de tornar als diumenges després de l'exili als dimarts. Alguns espectadors es queixaven.

L'avantatge és que sortim en total cinc vegades al llarg de la setmana, tenint en compte les emissions del canal 24 Horas i el canal internacional. En aquest sentit, cal tenir present que la casa ha apostat pel programa, perquè no tots els de La 2 s'emeten pel canal internacional. De totes maneres La 2 ha esdevingut bàsicament una cadena cultural i s'està reestructurant tota la graella.

Vostè explica que tria els llibres que llegeix en funció de la seva feina, és a dir, de les entrevistes que farà. Què llegeix ara?

Per a mi és un privilegi. Ara estic llegint obres d'Umberto Eco, Javier Marías, Rosa Montero, Frederick Forsyth..., que tenim ganes d'entrevistar. No sempre és fàcil, és clar, i he de dir que tenim llibertat total per decidir els continguts. Tanta, que hi ha hagut autors que, després de llegir la seva darrera obra, hem decidit que ja els entrevistarem quan n'escriguin una altra de millor.

Les altres llengües de l'Estat, a part de la castellana, no tenen cabuda al programa.

Durant dos anys, al web penjàvem novetats en català, gallec i basc. Ara ho recuperarem. Tenim un web molt actiu. Hi ha autors no castellans molt interessants, és clar que sí, com ara Sergi Pàmies, Quim Monzó o Manuel Rivas, però només els puc fer sortir quan són traduïts.

És partidari del llibre electrònic?

Va ser una novetat el Nadal del 2009 i un any després per a mi és una eina de treball que em facilita les coses. El llibre electrònic, però, és un problema que no s'està gestionant bé. El sector editorial està reculant i actua d'una manera contradictòria perquè, tot i que sap que la seva implantació és inevitable, no acaba d'oferir prou continguts perquè es pugui desenvolupar com una oferta sòlida. Les noves generacions estan acostumades a treballar en aquesta mena de suports i això anirà a més, no entenc que es cobrin encara uns preus tan alts.

També és un boig del western. Ho sabia que Gene Hackman, retirat del cinema fa un parell d'anys, acaba d'escriure una novel·la de l'oest?

No ho sabia. Serà interessant veure què ha escrit. Entre el western i la literatura hi ha una relació molt estreta. La majoria de pel·lícules que miràvem en la nostra infantesa estaven tretes d'una novel·la. Pel que fa a La diligència, per exemple, se sap que John Ford es va inspirar en un relat curt de Guy de Maupassant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.