On el pa és sempre blanc

“Sic transit Gloria Mundi Swanson, Emili, però queden els rossegons i les sopes de pa negre que menjaven els perdedors de la guerra fins que es van passar a la banda dels guanyadors, retornats en la nova catàstrofe disfressada de crisi. Adéu, Emili. Ara que ets a la banda on ja no es perd ni es guanya i on el pa és sempre blanc.” Amb aquestes paraules encetava els seu discurs l'exrector de la Universitat de Vic i amic d'Emili Teixidor, Ricard Torrents, encarregat de parlar en nom de la família i la “família dels amics” davant dels nombrosos assistents que ahir no es van voler perdre el funeral de l'escriptor i pedagog, mort dimarts a Barcelona.

Torrents va celebrar “l'encert” de portar “l'Emili” a reposar a Roda de Ter, “la vila on va néixer i viure fins a la jovenesa, on va anar a escola amb Miquel Martí i Pol, on va estrenar-se de mestre, ensenyant nois com Miquel Obiols, que li havien de dir Senyor Míliu i on va tornar sempre”.

Cal dir que hi havia molta gent del mateix poble que havia escrit dedicatòries al llibre de condol instal·lat al Teatre Eliseu: “Et trobarem a faltar, Emili”, “M'has fet sentir orgullosa de ser rodenca. Et recordarem com una persona íntegra i, sobretot, amb molta imaginació”, “Emili, et recordo jugant amb els meus germans.”

No van faltar companys d'ofici, escriptors com ara Maite Carranza i Maria Mercè Roca, que van voler recordar la figura “cordial”i “propera” d'Emili Teixidor, “una persona que sempre tenia una paraula amable”, va dir Carranza. “Era un home que estimava, estimava els nens, i això es notava”, va afegir Roca. Sobretot, però, hi havia escriptors de literatura per a infants i joves que Teixidor tant va conrear, Carles Riera, Miquel Desclot i Pere Martí, entre d'altres.

Miquel Obiols, que el va tenir de mestre als 6 anys, somreia pensant que va fer mans i mànigues per quedar-se a les classes “divertides i amenes” d'un Teixidor de 18 anys. De fet, el seu primer llibre, Ai Filomena, Filomena!, està dedicat a la mare de Teixidor, “una senyora fantàstica.” També va evocar les “contradiccions” que va viure Teixidor al capdavant d'una escola, Betània-Patmos, que educava l'elit barcelonina, i en la qual el mateix Desclot va exercir com a mestre: “Era molt elitista, és cert, però al mateix temps era com una illa d'experimentació i innovació on venien Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig i Jordi Savall.” En aquest sentit, Ricard Torrents també va reconèixer que una missa per al seu funeral, Teixidor, que venia d'una família de “perdedors rojos” per part de pare, potser li hauria remogut l'estómac: “La família, però, s'ha anat apaivagant amb els anys.” Així va recordar com al poble se'l coneixia com “el Míliu de can Soca”, d'on era la família del pare, mentre que la mare procedia de Fussimanya, a les Guilleries. Es veu que un dels seus tiets, Josep Teixidor, va exiliar-se a Mèxic i va escriure les memòries L'únic soldat.

Durant la cerimònia, a la qual també hi van assistir autoritats com ara la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, la cantant Nina va interpretar a cappella dos temes de Lluís Llach, gran amic de Teixidor–Un núvol blanc i Que tinguem sort–. Uns moments de gran emoció.