Omar Sosa i Athenea presenten una oda a Àfrica i a la convivència

«Per mi és un somni que s'ha fet realitat gràcies a l'Auditori de Girona i el Festival de Músiques Religioses i del Món», diu Omar Sosa, que fa extensible l'agraïment al «mestre [Lluís] Caballeria», director de la Jove Orquestra Athenea, i als seus integrants: una trentena de joves músics que han meravellat Sosa pel seu entusiasme i la seva obertura de mires davant d'un «experiment» que vol trencar les fronteres fictícies entre música clàssica i popular («Mozart feia música per al poble»). «Per això som aquí, perquè les cultures i les músiques es complementin. Si no ho fem, tot acabaria sent Operación Triunfo», afirma Sosa, un músic i un home inquiet que no evita les preguntes sobre la qüestió racial en la música i els esports, ni tan sols sobre la influència de Michael Jackson en la implantació dels ritmes negres entre la població blanca: «Abans que ell va ser James Brown, que també va beure d'altres fonts. Tot plegat forma part d'una tradició. Fins i tot, Eminem no és res més que una cara blanca amb tot un equip negre al darrere. Jo veig la gent del hip-hop com els nous jazzmen.»

Tornem a Àfrica, que per Sosa és sinònim de llibertat davant la rigidesa occidental. Prèviament, el músic cubà va escriure una obra simfònica, De nuestra madre África, que per problemes sindicals dels músics de l'orquestra va tenir una estrena accidentada als Estats Units. Tampoc hi van faltar algunes contradiccions flagrants: «En una zona de gran majoria negra, els únics negres a l'orquestra érem el director i jo. Ell em va dir: ‘Benvingut al món de la música clàssica.'» Per això, Sosa creu que estaria molt bé presentar Oda africana (que defineix «com una petita òpera lliure») als Estats Units, però també a Àfrica, on «molts nois i noies encara veuen el violí o la viola com a instruments impossibles, fora del seu abast», remarca des de la seva perspectiva de músic «del món occidental» amb sòlida formació de conservatori.

El treball de Sosa amb Athenea –una orquestra creada a Girona el 2003 per formar joves intèrprets i impulsar-los cap a la professionalització– és un work in progress iniciat el setembre passat que fins ara ha inclòs set o vuit trobades entre el quintet Afreecanos de Sosa, reforçat amb el cantant senegalès Mola Sylla, i els músics comandats per Caballeria.

Avui obrirà el concert el quintet, que tocarà durant uns quaranta minuts, i en la segona part s'hi afegirà l'orquestra Athenea per tocar durant mitja hora l'Oda africana de Sosa i Bismillah, un tema de Mola Sylla amb orquestració del cubà. «El cantant començarà amb una pregària als nostres ancestres, com a benvinguda, i després suposo que cantarà les seves vivències, però la veritat és que no ho sé, perquè intervé amb una llibertat absoluta», explica Sosa, que també ha volgut concedir part d'aquesta llibertat als músics d'Athenea, oferint-los la possibilitat de crear l'última nota. «Algun dia m'agradaria fer algun concert sencer, d'una hora, amb aquests nois. Tot és possible...» Oda africana també obrirà el pròxim Mercat de Música Viva de Vic i l'objectiu és que viatgi bastant.