Tres comèdies d'alarmes socials

Tot objecte té tres dimensions: alçada, llargada i profunditat. Una situació cal contemplar-la des de tres òptiques diferents per confirmar una tesi. El dramaturg Esteve Soler analitza la corrupció del llenguatge amb la seva trilogia: Contra el progrés (2009), Contra la democràcia (2011) i Contra l'amor (2013). Si avui s'estrena únicament aquest últim treball, demà a Terrassa es fa una marató de les tres peces juntes. Diu l'autor, agraït al CAET, que els espectadors valents que vulguin veure les tres seguides, tindran dorsal i dret a avituallament. tot seguit, la peça farà temporada a La Seca (des de l'11 d'abril fins al 12 de maig). També es faran maratons el 21 d'abril i el 5 i 12 de maig. Per últim, també s'ha programat una peça de totes tres seguides el 18 de maig, al Kursaal de Manresa. Soler adverteix que tant progrés com democràcia o amor són “tres paraules positives, redemptores, que el consumisme ha anat convertint-les” en conceptes que ja no ho són tant.

Contra l'amor s'inspira en el gènere burlesc. Contra el pro-grés bevia del surrealisme i Contra la democràcia, del grand guignol. Totes estan construïdes per escenes independents i mantenen un nexe estètic: enfrontar la comèdia i el terror. Soler adverteix, però, que la darrera peça que es presenta a Barcelona és la més àcida. L'amor commou més que el progrés i que la democràcia, uns valors socials hegemònics però que rarament interfereixen tant com l'amor en la vida íntima, rebedor endins.

Soler se sent un autor estimat. A Atenes, el va aturar un vianant preguntant-li si ell era l'autor d'un dels seus espectacles. Aquesta coincidència no s'ha produït mai a Catalunya. Finalment, però, ha aconseguit estrenar les tres obres a Barcelona. Si els dos primers títols els va acollir la Sala Beckett (el 2011, fins i tot el va produir amb el Festival Grec), ara es desplacen a La Seca. Però Soler admet que la sala de Gràcia segueix sent una part rellevant de la seva trilogia catalana. Però és que Soler és més representat Pirineus enllà. Només el 2012/13 l'autor comptabilitza 18 produccions professionals a Europa. A Ginebra i Atenes, per exemple, ja s'han estrenat produccions del Contra l'amor que ara arriba a Catalunya, que és on es va concebre. D'aquest text, sí que es va fer algun treball a Barcelona. Soler recorda un treball a l'Institut del Teatre dirigit per Raimon Àvila amb alumnes del centre que va ser molt interessant. Però aquesta no la compta com a espectacle professional, perquè es movia en la frontera entre la formació i el debut professional. Soler manté molt bona relació amb l'Institut del Teatre (“amb l'Àvila ens suggerim temes”) i també amb la Sala Beckett (“me'n sento molt orgullós que es facin seves les tres Contres...”). Soler és un autor jove atípic, perquè prefereix no dirigir les seves obres. Això li permet estalviar-se pressió a les estrenes i també poder contemplar moltes visions diferents del seu propi text. No desconfia dels directors: “Mai no tinc por que malmetin la meva visió.”

Si es parla de maratons, l'actor que necessitarà més fons és Dani Arrébola. És l'únic que intervendrà en les tres sessions maratonianes. Contra el progrés el va produir Teatre al Detall amb direcció de Joan Maria Segura. La parella Txell Botey i Xavi Idàñez van convèncer Arrébola que s'integrés al repartiment per a aquesta peça. Contra el progrés el va dirigir Carles Fernández Guia (que també assumeix la direcció d'ara). Arrébola havia col·laborat amb aquest director en el primer treball de la companyia La Conquesta del Pol Sud. Per això va semblar lògic que se sumés al segon treball. Quan es va plantejar la tercera part, Guia també volia comptar amb ell. Aquest ho ha acceptat per marcar-se un repte interpretatiu. Una marató teatral que l'obligarà a estar-se prop de 5 hores a escena multiplicant-se en emocions diferents.