Una guitarra callada

La guitarra de Peret jeia, ahir, als peus del seu amo, callada, respectuosa. Al davant, un jove, amb una altra guitarra enfundada a les seves espatlles. Quarts de tres de la tarda al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Sense Peret, rei de la rumba catalana, i ningú que li vulgui prendre els seus mèrits, s'ha instituït la república més llibertària (com insinuava en un article, ahir Rogeli Herrero, de Los Manolos, en aquestes mateixes pàgines). Peret, murri vital i rigorós en tots els afers musicals, ha fet que es coincidís en el seu valor. Des dels bancs del darrere, un home no s'estava de repetir a tot aquell que el volgués escoltar: “El món ja ha dit qui és en Peret.” Ahir la seva empatia i ganes de fer feliç aquell que l'escoltés va fer que la cua de persones anònimes que l'acomiadaven fos ben variada. La guitarra, absorta pel geni d'aquest mite, callava obedient.

Lucrecia celebrava aquest “homenatge meravellós de Barcelona i de Catalunya” al músic. Evidentment, es trobarà a faltar, però els que l'estimaven es poden reconciliar amb la seva música “que romandrà eternament”. La família, de fet, acceptava les mostres de condol més enllà del dolor per la pèrdua.I és que, segons el nét i productor de Peret, Daniel Salvat Pubill, el mateix músic, malalt de càncer, ja els animava a viure la seva mort com una festa, “amb molta alegria”. I sí, la seva música el sobreviurà, perquè Peret va avançar la gravació d'un disc “de manera inversa”. Conscient del poc temps que tenia, va avançar la gravació de veu i guitarra. Aquest disc, de deu temes, cantats en català recollirà peces noves, clàssiques i alguna adaptació de repertori estranger, insinuava Salvat Pubill.

A primera hora del matí, un agent havia d'aclarir a una turista que els dies de visita de l'Ajuntament són els diumenges però que ahir era un “special day”, sense arribar a especificar-li que acabava d'obrir la capella ardent per acomiadar el creador de la rumba catalana, Peret. Potser si li hagués vingut a tomb el seu repertori més genuí (Una lágrima o el Borriquito como tú...) s'hagués pogut estalviar el tràngol de parlar en anglès. Amb una alegria encomanadissa, la rumba de Peret sonarà aquest matí al funeral, per desig del músic, segons deia ahir el seu representant, Toni Garcia. El funeral, que es farà a Mataró en la més estricta intimitat, inclourà els temes Porque yo me iré i El muerto vivo. Peret serà enterrat a Mataró, on va néixer, tot i que des dels 4 anys va residir a Barcelona amb la família. Casualment, va ser durant molt temps veí de Dyango, que ahir confessava que aquella pèrdua “fa mal”. “Ens estimàvem molt”, va assegurar tot lamentant que no hi hauria hagut temps per fer un intercanvi de quadres que tenien pendent amb Peret, una persona a qui li agradava“donar bons consells”.

El president de la Generalitat, Artur Mas, acompanyat del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van ser els primers a donar el condol als familiars i a agrair públicament el “compromís de primeríssim nivell de Peret amb Catalunya”. També Jaume Ciurana, regidor de Cultura i alcalde accidental va voler destacar de Peret que va ser l'artífex de “la banda sonora de la Barcelona 92” amb la seva irrupció en la cloenda dels Jocs. Ha estat la icona de la Barcelona més vital i alegre. Sonada també va ser la seva versió de Catalunya té poder al Concert per la Llibertat del Camp Nou. Per Quim Masferrer, que va acomiadar el músic ahir al migdia (i que va coincidir al backstage d'aquell espetec optimista i d'afirmació sobiranista), Peret “és un referent més enllà del fet musical: ha potenciat la transversalitat del país i ha demostrat que la seva rumba és catalana, tot i que sigui cantada en castellà: ens ha despullat d'uns tòpics que ens feien mal com a país”, celebra. Peret, com també confirma el seu representant, estava molt il·lusionat amb la consulta del 9-N: “Jo he nascut lliure i, per tant, decideixo.”, recorda la sentència de Peret, Masferrer

Peret, premiat amb la Medalla al Mèrit Artístic per l'Ajuntament el 2008 i Creu de Sant Jordi necessitava atendre per entendre. Vital, sorneguer, sincer, s'acomiada amb centenars de persones anònimes atorgant-li el paper d'ésser estimat, el millor reconeixement per a un artista, amb o sense acompanyament d'acords de guitarra.