“Spielberg ens veu exòtics”

C.G.: Ens va ajudar molt! Treballar amb un gran director moltes vegades depèn de la sort, que li arribi la teva obra. Va ser quan vam començar i per casualitat, no pensàvem que li arribés el nostre treball. Vaig portar el book, com els artistes, amb una carpeta gran, al seu estudi de Londres i va resultar que ell hi era de visita. Després, el 1995 crea Dreamworks i hi porta l'equip de Londres, i nosaltres ja hi treballàvem. Així vam començar la nostra primera gran pel·lícula, El príncep d'Egipte.

J.G.: Sí, inabastable, perquè fa quatre o cinc coses alhora. És important haver tingut l'oportunitat de treballar amb ell, de gent amb molt de talent n'hi ha molta, a Hollywood i fora.

J.G.: A Ridley Scott el vam conèixer, ens vam reunir amb ell per fer els crèdits i el logo de Gladiator. Hem treballat amb més de 40 directors, però els grans noms són els que et criden l'atenció. També hem treballat amb Peter Lord, de l'estudi Aardman. Molts d'ells no són tan coneguts, però alguns segur que ho seran amb el temps.

C.G.: L'art en general, no vull destacar un o dos noms perquè no en tenim de favorits. El còmic, la il·lustració, l'arquitectura... Barcelona és perfecta per això, ho diuen els mateixos nord-americans. Tenim el Gaudí, Anglada i Camarasa, Fortuny, Miró...
J.G.: Spielberg diu que som com un animal exòtic, li vam cridar l'atenció.

C.G.: L'artista està al davant, però el que està per damunt de tot és el producte comercial. Estem supeditats al guió i a la política de l'empresa per a la qual treballem.

Sí, és lliure. L'àmbit artístic és sempre molt important, es faci com es faci la pel·lícula, tant en 2D i 3D com en stop-motion, que són les principals tècniques per fer el cinema d'animació. És important perquè a la preproducció és quan es crea tota l'essència, la visualitat i el contingut artístic del film, i per tant sempre caldrà gent que creï els fons i els personatges, i per a això calen artistes.

És cert que tenim més mitjans i més temps, però això depèn sempre del director, que és el que et dóna llibertat creativa total o te l'acota. Amb Tim Burton vam tenir una llibertat creativa del mil per mil, però hi ha altres directors que limiten: que no facis això perquè és per a totes les edats... Les pors de la taquilla, que en diem. Ens solen donar referències del que volen, que poden ser artístiques, fotogràfiques o d'altres pel·lícules, i a partir d'aquí creem.

C.G.: Som uns artesans de la feina, i ho basem tot en la qualitat, no en la quantitat. L'any que fèiem La novia cadáver ens va trucar Pixar, el número 1 en animació, per treballar a Ratatouille, i els vam dir que no.
J.G: Ens faltaria per tenir el currículum complet. Si haguéssim acceptat, ara seríem uns grans estudis. Però si massifiques la producció, no pots mantenir el nivell de qualitat.

C.G.: Ha canviat sobretot que podem fer la major part de la nostra feina sense estar a les productores. Internet ens permet participar per Skype en una reunió a Los Angeles a les 9 del matí, que aquí són les 6 de la tarda. Havíem passat cinc anys a Londres i tres a Los Angeles, i ara no ens cal.
J.G.: Això és bo, perquè has d'estar on més segur et trobis, seràs més creatiu.
C.G.: De tota manera, has de crear una relació de confiança abans, primer vam haver d'anar allà, el Jordi es va quedar aquí i jo viatjava. Ara portem 25 anys amb Spielberg, i hem treballat amb molts altres directors, i estan encantats que treballem des d'aquí.
J.G.: Estant al teu hàbitat treballes millor. És com si agafes el Nemo i el treus de la barrera de corall i el poses en una peixera. Nosaltres estem en aigües lliures, i això és molt important. Estem aquí, a la ciutat on hem nascut, on tenim la nostra família, la majoria d'amics, anem a una exposició, a un museu, a prendre un cafè... A Los Angeles has d'agafar un cotxe per fer un cafè. Allò no t'inspira.