La merda entaforada a la sabata

Amb l'univers Boadella sembla impossible desenganxar-se la merda de les sabates. Sempre tot és a favor o en contra, amb un grau de violència dialèctica que cansa. A veure: Boadella fa un espectacle sobre Pujol: Ubú president. Víctor Álvaro, dècades més tard, planteja (fins al 31 de gener a l'Almeria Teatre) criticar el paper del bufó que ara ostenta poder i té una veu respectada a Ubúadella. Dissenya un treball que respon a la fórmula Joglars. L'obra té molta mala bava, si es coneixen els improperis a l'entorn de Boadella (els que rep i els que dóna). L'exdirector d'Els Joglars no l'ha anat a veure, però sí alguns membres de la companyia (que no han dit res, fins ara, sobre la peça). Però la merda dispara al ventilador i ho esquitxa tot: Boadella escriu una carta incendiària a partir de la gravació d'un col·loqui (al web de la companyia que ja no dirigeix). Ara, Álvaro li respon més conciliador. Tant frontó estèril, certament, esgota. La cultura ha d'increpar el poder, salvatgement, d'acord. Però no es tracta de saber qui té la raó (ni qui la diu més grossa) sinó d'entendre les raons de l'altre, encara que siguin errònies, i respectar-les. O si no, tornarem a les cavernes.