Cultura
Vilassar de Dalt treu a la llum pública l'últim Ramon Llull
Neix l'Arxiu Històric amb un fons de 12.000 pergamins digitalitzats provinents de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, amos del Castell
S'hi exposa l'únic testament conservat del beat signat a Mallorca l'any 1313
Els erudits ja coneixien, encara que fos d'oïdes, l'existència del testament original de Ramon Llull a l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB), propietaris del Castell de Vilassar de Dalt. Malgrat l'evidència recollida en alguns estudis i fotografies, encara podia quedar el dubte del fet que el document es conservés realment. Des de divendres passat, i coincidint amb la celebració de l'Any Llull en l'àmbit català i del Festival Vilatzari en el local, aquest dubte s'ha esvaït del tot amb la presentació de l'Arxiu Històric, un fons que recull prop de 12.000 pergamins, 2 speculums i 2 caixes de lligats en paper perfectament digitalitzats i que posa, per primera vegada a l'abast de tothom, un patrimoni d'una qualitat indiscutible. Entre aquest material destaca el testament d'un dels personatges cabdals de la història i la literatura catalanes, les últimes voluntats del beat mallorquí Ramon Llull. L'Arxiu Històric ha estat possible gràcies a la bona col·laboració encetada el 2013 entre l'Ajuntament i l'actual marquès de Santa Maria de Barberà, que es va cristal·litzar amb l'obertura del castell a les visites programades i ha arribat fins avui podent consultar part del que està considerat l'arxiu nobiliari més important de Catalunya.
Fons nobiliari
El fons conserva els més assenyalats llinatges catalans com poden ser els Pinós, Copons, Barberà, Manresana, Boixadors, Santcliment o Sentmenat, entre d'altres i de les famílies més rellevants de la burgesia medieval barcelonina, com els Desbosc, Llull, Gualbes o de la noblesa mallorquina, com els Sureda i els Santmartí.Una de les responsables del projecte, la medievalista i directora de l'Arxiu del Castell, Coral Cuadrada, hi afegeix que la documentació digitalitzada també inclou una gran quantitat de documents datats entre els segles XIII al XVII, “entre els quals destaca el Fons Llull, que conté més de 300 pergamins, a més de documentació en paper, manuscrits i llibres impresos”. “El treball realitzat ha estat de gran valor i ha obert una porta per aprofundir en l'estudi d'aquesta època”, precisa.
Cuadrada avança que la digitalització permet consultar “amb la màxima garantia i amb una qualitat excepcional” el contingut d'uns documents que en altres condicions seria impossible. “Aquest sistema garanteix la perdurabilitat dels pergamins originals en unes condicions òptimes i la seva seguretat”, hi afegeix. L'aparició a la llum pública del testament de Ramon Llull ha propiciat que el document original i dos més –una acta de la Inquisició sobre una acusació d'heretgia al mateix Llull i un altre testament d'una dama burgesa que fa una cessió a l'Escola Lul·liana– s'exposaran al Museu de Lleida a principi de setembre.
Herència
Cuadrada explica que el testament de Ramon Llull i la resta de documents s'han conservat en el fons dels Marquesos de Santa Maria de Barberà gràcies als lligams familiars. “L'arxiu conservat durant tots aquests segles justifica el títol nobiliari i patrimonial. És l'evidència de la història del llinatge”, comenta la professora medievalista.
Coral Cuadrada lloa tant la predisposició del marquès per tal de col·laborar amb l'Arxiu Històric com també especialment a l'hora de fer-se càrrec econòmicament del cost de la digitalització del fons. “La seva és una actitud modèlica i extraordinària entre els nobles catalans”, precisa, i hi afegeix que aquesta obertura inicial a la riquesa patrimonial del fons “obre noves perspectives en camps com el de la genealogia que permet ampliar els coneixements adquirits fins ara”.
Les últimes voluntats d'un geni català
El testament de Ramon Llull, segons Coral Cuadrada, segueix les pautes marcades pels documents de l'època. Anomena marmessors i distribueix part dels seus béns entre diferents ordes religioses com els Dominics i els Franciscans i esglésies. També deixa una quantitat de diners perquè es facin còpies d'alguns dels seus llibres, tant en llatí com en català, i fa cessió de materials diversos al seu gendre, Pere de Sentmenat, entre altres disposicions. Finalment, el document digitalitzat que ara es pot consultar recull la voluntat de Llull de nomenar hereu universal a Déu “en un moment on ja havia deixat la vida mundana i es dedica a l'estudi i la contemplació”.
