Identifiquen 344 vestigis arqueològics a Aigüestortes
Les dades registrades durant una investigació de deu anys liderada per la UAB suggereixen una ocupació humana continuada en aquest territori des de fa uns 10.700 anys
Un equip d'investigadors liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat al Parc Nacional d'Aigüestortes 344 vestigis arqueològics, cosa que el converteix en una de les zones de muntanya europees amb més intensitat de registres documentats. Majoritàriament es troben a més de 2.200 metres d'altitud i es tracta de murs, tancats i possibles estructures d'habitatges. La resta són abrics a les roques i un petit conjunt de cercles de pedres, encara sense excavar, que podrien representar monuments funeraris.
Les dates registrades suggereixen una ocupació humana continuada al territori des de fa uns 10.700 anys, i són fruit d'un programa de recerca d'arqueologia de muntanya encarregat per la direcció del parc nacional i realitzat al llarg de deu anys (2004-2014).
El coneixement sobre el passat històric i arqueològic del parc ha canviat radicalment, en revelar un territori humanitzat difícil d'imaginar pocs anys enrere. L'any 2001 no hi havia cap registre arqueològic de les zones estudiades, només es coneixien uns pocs vestigis per referència oral dels ramaders. El que s'ha descobert contradiu la percepció de les zones de muntanya com a preservades de la intervenció humana. La recerca constata que la majoria dels registres es localitzen per sobre l'actual límit superior del bosc, dins o molt a prop de zones de pastura. “Aquest fenomen referma la vinculació de l'ocupació humana del territori amb les pràctiques ramaderes i, alhora, obre la incògnita sobre el grau de responsabilitat humana sobre els paisatges de prats actuals per sobre dels 2.200 metres d'altitud'', explica
Ermengol Gassiot, professor del departament de prehistòria i director del Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya, que coordina el projecte.
La majoria dels jaciments identificats, 221, són restes arquitectòniques a l'aire lliure: murs, tancats de diverses mides i funcionalitats, i possibles estructures d'habitatges, molts dels quals interrelacionats formant assentaments complexos. La resta són abrics que aprofiten acumulacions d'origen glacial de grans blocs de roca, molts amb estructures, com murs per a la distribució interior i per protegir l'entrada. Finalment, un petit conjunt de cercles de pedres podrien representar monuments funeraris, tot i que de moment no se n'ha excavat cap.
En zones elevades
El fet que la majoria de les restes estiguin a les zones més elevades ha sorprès els investigadors. 165 es troben entre els 2.200 i els 2.400 metres d'altitud, una zona que només representa el 25% del parc; i entre els 2.400 i 2.600 metres, el 27% del parc, n'hi ha 69. Per sobre dels 2.600 encara n'hi ha deu més.
Els situats a més altura no són ni més petits ni menys importants que els de les zones més baixes, contra el que es podria pensar en un principi, pel desplaçament humà cap a les valls o la major dificultat per transportar-hi càrregues. Un altre element sorprenent ha estat la presència de fins a 69 jaciments, sovint de grans dimensions i alguns amb ocupacions de diverses èpoques, situats en zones de tartera, un tipus de terreny a priori poc amable per a l'assentament humà i que ara es presenta també com un espai d'interès arqueològic.
