El taller d’art com a matèria artística
Que l’art busca sempre noves sortides és evident, si no deixaria de ser-ho. L’exposició La cosa i el seu context, de Cristina Calderón (Barcelona, 1972), fa una doble pirueta: d’una banda s’exposa a l’espai El Cubo d’Obradoor, una sala situada dins del taller d’artista que té Gonzalo Elvira al barri barceloní de Gràcia (Fraternitat, 14. Fins el 31 de maig), i, al seu torn, a El Cubo Cristina Calderón trasllada el seu estudi amb una gran fotografia del seu espai de treball i amb tres peces realitzades amb objectes que l’envolten al seu taller. “El meu estudi és l’epicentre d’aquest projecte. Jo treballo en un espai molt petit en el qual convisc molt íntimament amb els objectes que hi tinc, i això em condiciona a fer coses petites i molts íntimes.”
Entre les coses que té al seu estudi hi ha plantes que a l’exposició es tradueixen en petites peces escultòriques que són rèpliques de talls i fulles realitzades amb una copiadora 3D. També hi ha dibuixos d’aquestes plantes en una mena d’“homenatge als primers naturalistes, que havien de dibuixar amb molta exactitud les seves descobertes”. Aquest canvi característic de suport que té habitualment l’obra de Calderón té un salt més en el cas de les plantes. Un cop dibuixades i modelades en 3D, les fotografia i les situa en marcs d’evocació vintage. “L’estudi em provoca unes accions que em porten a fotografiar les coses, a ordenar-les de certa forma. Això em produeix un enamorament del lloc, de l’estudi com a element embrionari del meu treball.”
Una de les passions de Calderón són les miniatures, com les que es fan servir en els diorames dels trens de miniatura. Com que el seu taller es troba a casa seva, a l’espai específic de l’estudi no en falten. Aquestes miniatures tenen protagonisme en els paisatges naturals però que es troben als llindars dels nuclis urbans, que Calderón construeix amb una exquisidesa artesanal. Aquestes peces, que l’espectador pot moure, es projecten a la paret mitjançant la llum d’un telefon mòbil produint un misteriós i inquietant món gràcies a unes ombres que l’artista ha fotografiat i ha reproduït amb unes còpies d’impressió digital numerades i de tiratge de 25 que acompanyades d’un text de la professora d’humanitats Antonieta Oliver-Rotger són, amb els dibuixos, el material comercial de la mostra.
