Vida més enllà de Txarango

Després que, el mes d’octubre passat, Txarango anunciessin que se separaven sense poder fer la inicialment prevista gira de comiat, el seu teclista i cofundador, Sergi Carbonell (Ribes de Freser, 1986), conegut en els cercles de la banda com “en Hipi”, reapareix amb un registre completament diferent al que, durant més de deu anys, va caracteritzar el grup del Ripollès. Si a Txarango hi predominava la festa i l’extraversió, Ubuntu (Halley Records), el quart disc que Sergi Carbonell publica amb el seu nom, l’impregnen sons evocadors d’emocions com la malenconia i la nostàlgia. “No n’era, de fet, gaire conscient”, explica Carbonell, que admet que la música li permet vehicular sentiments que, d’una altra manera, segons confessa, li serien “més difícils de gestionar”. “Simplement, quan m’assec al piano, em deixo portar. I si, mentre componc, sento que una cosa m’emociona, m’esforço a estirar-ne el fil.”

Ubuntu és un disc instrumental en què Carbonell, amb estudis de piano clàssic al Conservatori del Liceu i música moderna al Taller de Músics, així com també a l’Havana, on va assimilar algunes de les influències de la música llatina que més tard impactarien en la música de Txarango, es fa acompanyar, aquesta vegada, d’un quartet de corda de l’Orquestra Simfònica de Budapest. “Necessitava treballar amb altres sonoritats. I, quan escrivia els temes, ja m’imaginava que no els tocaria únicament jo, sinó també un quartet de corda, la qual cosa va ser un al·licient”, afirma el músic, per al qual els seus anteriors discos van ser “un refugi” en temps d’activitat frenètica amb Txarango.

Admirador de Ludovico Einaudi (“el vaig haver de deixar d’escoltar una temporada perquè totes les cançons que feia em recordaven a les d’ell!”), Satie, Chopin i Bill Evans, Carbonell reparteix ara esforços entre Ubuntu , un disc que agafa el nom d’una paraula africana traduïble com “Jo soc perquè nosaltres som”, i un espectacle d’El Pot Petit (El lleó vergonyós i els seus amics), en el qual participa com a multiinstrumentista. “El producte sé que és molt diferent al que feia amb Txarango, però el motor creatiu continua sent el mateix. Sempre he tingut la necessitat vital de buscar, experimentar i fer coses diferents.”