En el centenari de l’escriptura d’A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, el Teatre Lliure presenta un projecte ambiciós. L’actor Jordi Bosch, apassionat de la literatura psicològica de Proust, dirigeix una adaptació que recull, sessió a sessió, cada un dels set llibres d’aquesta peça de Proust. Els interpretaran Emma Vilarasau, Clàudia Benito, Jordi Boixaderas i Mario Gas. Seran funcions de sessió única, acompanyades en directe amb piano i violí. Cada una de les sessions es penjarà al Lliure per internet per donar més oportunitats per seguir aquesta marató interpretativa. El traductor Josep Maria Pinto, que s’ha encarregat de l’adaptació, celebra que tot i haver reduït les 3.500 pàgines a un 10% es manté “l’alè” de Marcel Proust. Les funcions es faran els dilluns a l’Espai Lliure, a partir d’avui (fins al 23 de maig).

A la recerca del temps perdut explica el viatge d’un jove que vol esdevenir escriptor. Tot i que, aparentment, són reflexions cronològiques, en realitat el llibre s’escriu entre el 1908 i el 1922, ja en plena maduresa de l’autor. De fet, la publicació s’allarga del 1913 al 1927, fins a cinc anys després de la mort de Proust. Aquest jove, que lluita per concentrar-se en escriure, fa un retrat de la burgesia i l’aristocràcia del seu temps. La reflexió de l’autor és que l’art transcendeix la pròpia vida i, per això, cal sacrificar-la per aconseguir esdevenir artista, més que un simple ciutadà mortal.

La forma d’escriure de l’autor és enrevessada perquè juga contínuament amb subordinades. Per això, Emma Vilarasau reconeixia que se’n va cansar quan el va llegir per primer cop. Ara, en canvi, és una defensora d’aquesta adaptació, que, tot i així, admet que l’han estudiat molt per llegir-lo de manera que sigui entenedora només escoltant-la un cop. També Jordi Boixaderas (que aquests dies comparteix escena amb Jordi Bosh a Fi de partida, al Romea) reconeix que té predilecció per aquells autors que fan treballar el text “per fer-te’ls teus” com en aquest cas amb Proust. Benito, la veu més jove del quartet, celebrava els autors que deixen “pòsit” en la presentació del projecte.

A Catalunya, Proust ha estat un autor que ha despertat interès per traduir-lo. Si Josep Maria Pinto hi ha dedicat 14 anys, Miquel Llor, pels 1920, ja en va fer una primera aproximació d’algun capítol. Jaume Vidal i Alcover (amb l’ajuda de Maria Aurèlia Capmany per completar-la) la va publicar el 1990. Valèria Gaillard n’ha iniciat una nova revisió. Proa en va editar el 2019 els tres primers volums.