El filòleg i periodista Magí Camps (Barcelona, 1961), després d’alguns títols sobre lingüística, ha debutat en narrativa amb Sucamulla (Univers), un recull de catorze relats amb components eròtics. “No pretenc excitar els lectors; són textos juganers, amb molt d’humor i tendresa”, explica l’autor, que, en general, els ha volgut amarar d’alegria, “perquè la vida ja és prou complicada”.

Als contes hi ha força transversalitat: gent gran, gent jove, gais, lesbianes, heterosexuals, trios, aparells, fornicadors habituals, d’altres que passen gana... “La primera idea va ser fer un catàleg. Ho vaig desestimar perquè m’encotillava. Però sí que hi ha una voluntat de mostrar tota mena de relacions.”

“He agafat anècdotes que m’han explicat o que he vist o he imaginat. Per exemple, em van parlar d’una dona que després d’un clau anota la data i el puntua”, detalla Camps.

N’hi ha dos d’ambientats a la platja, perquè “és un lloc on t’hi passes molta estona i tens temps de veure moltes coses, molts comportaments”. “Els fets en què em baso per escriure els dos contes de la platja són reals. En un cas és un grup de rastaflautes en què un d’ells empaita un dels banyistes; en l’altre, vaig veure alguns estius seguits dos noiets francesos, bessons, en una platja nudista, i quan venia un home gran –que jo m’invento que és el pare–, es posaven el banyador i així que marxava se’l tornaven a treure. L’home els donava una mena de lliçó, xerraven. Com que jo no sé de què, m’he inventat una història”, amb dues dones madures que faran classes de francès amb els nois, sense doble sentit, però.

D’una manera discreta, Camps ofereix un ventall de sinònims dels genitals masculins, dels femenins i de les còpules: caixa d’eines, carn d’olla, mànec, patatona, meta, figa, clau... “Soc lingüista abans que periodista i abans que escriptor.” Al conte El punt volat és on deixa anar més el seu jo filòleg. Dos amants copulen mentre es reciten poemes de Salvat-Papasseit, ell s’excita amb la pronúncia de la ela geminada i, fins i tot, Camps crea la imatge de veure el clítoris com un punt volat. “Tinc un amic lingüista que no pot deixar de consultar el diccionari; molts cops li he dit que en deu tenir un a la tauleta de nit i que un dia deixaria un clau a mitges per consultar una paraula. Una broma que vaig convertir en conte. És una anada d’olla brutal, però m’ho vaig passar tan bé, escrivint aquest conte...”

Magí Camps sempre ha escrit, obres de teatre i relats, sense pretensions, per plaer. “L’Ester Pujol em va esperonar a escriure el recull; vaig buscar una temàtica comuna entre els que ja tenia escrits; tres tenien un component eròtic i vaig tirar per aquí”, amb un erotisme suau i bonrotllista.